Aprendre que el dolor que et corca
enteniment i entranya és només teu
és només teu i és únic i és comú
al dolor només únic només seu
de no saps qui d’un que passava
d’aquell d’allà de l’altre
Deixes el dol quan ho has après
i sembles tu mateix aquell d’abans
que somriu com somreia abans d’allò
somrius per fora i per dins plores sol
en companyia del dolor només
teu tan únic tan íntim que no pots
ja compartir que no vols compartir
que custodies com la fusta al moll
per por de perdre’l
[De Moments feliços]