Amin Maalouf i Lleó l’Africà
El lliurament del Premi Internacional Catalunya a Amin Maalouf m’ha enxampat rellegint el seu Lleó l’Africà —després d’haver vist els Ocells de Mouawad, on el personatge és com un contramirall de la guerra de civilitzacions d’avui—, un llibre carregat de sàvies paraules. Una petita mostra:
* La riquesa no es mesura amb les coses que es posseeixen, sinó amb aquelles que se’n pot prescindir.
* Quan ets ric, en or o en saviesa, has d’anar en compte amb la indigència dels altres.
* Si la mort no fos inevitable, l’home hauria perdut tota la seva vida per evitar-la.
* Sempre donava amb mesura i modèstia, perquè tota esplendidesa era provocació, tota condescendència humiliació.
* Si et vols ficar en política, negociar amb prínceps, has d’aprendre a no tenir en compte l’aparença de les coses.
* Als ulls de la gent l’or embruta més que la sang.
* Per algunes mentides, les orelles són més culpables que la boca.
* La riquesa i el poder són enemics del bon judici. Quan mires un camp de blat, no veus que unes espigues estan dretes i unes altres corbades? És perquè les primeres són buides!
