Oi?

Avui El Món publica una entrevista amb Albert Velasco de les que cal llegir i deixar a mà per tornar-la a llegir de tant en tant.

Explica, com qui no vol la cosa, l’anomenat conflicte d’art de la Franja en clau patrimonial, en clau històrica i, és clar, en clau política:

“Estic convençut que si aquests béns fossin a Madrid els litigis no haurien existit, i si aquests fossin a La Rioja, que també és una comunitat veïna amb l’Aragó, tampoc no haurien existit. El problema és que aquests béns eren a Catalunya.”

La qüestió és ben senzilla. La part espanyola, digueu-ne aragonesa si voleu, no espera recuperar l’art de Sixena, sinó treure’l del MNAC, pel sol fet que aquest és un museu català. Tant se val que aquest moviment posi les obres en un perill evident de destrucció. Tant se val que, si es tracta de retornar l’esplendor al monestir reial de Sixena, avui es pugui recórrer a tècniques de reproducció material o virtual incomparables. Tant se val.

Perquè l’objectiu, sempre, és construir un relat alternatiu sobre la història de la Corona d’Aragó, o sigui del que ells consideren espanya. Ens negaran per tots els mitjans possibles. Ara, amb la contribució no només passiva dels qui s’han instal·lat al Palau de la Generalitat i diuen, sense cap mena de vergonya, que hi governen per a tothom.