A la dreta
Com que sóc aplicat i, si bado, obedient, el to imperatiu se m’ha imposat amb tanta força que hi he insistit i hi he insistit. Ha costat, costa de debò, però em sembla que al capdavall ho he aconseguit. He aconseguit follar-me. […]
Ara: sóc tan normal que, com la majoria de mascles que van pel món vestits, carrego a l’esquerra. I, sigui o no sigui per això, el cas és que el que no hi ha hagut és manera de fer-ho a la dreta. A la dreta, com proposava el lema jovial dels xicots de l’intrèpid Saura.
Perquè el lema és clar i no enganya: abans de proposar fer-s’ho amb iniciativa, d’això que mai no en falti, o potser era amb Iniciativa, engresca a fer-s’ho un mateix. I en un espai concret. Directament a la dreta. Complement circumstancial de lloc. Circumstancial, o no?