Oi?

Aquest any el Correllengua ha homenatjat Isabel-Clara Simó. Estem en tessitura encara quasi pandèmica i la gent de la CAL d’Horta-Guinardó no ha acabat de donar format a l’acte com qui diu fins quatre dies abans. Han demanat a Màrius Serra, Francesc Parcerisas i a mi mateix, amb la confiança que dóna el veïnatge i l’amistat, que en fem memòria personal. I, en resum, això és el que hi he dit.

(més…)

Enguany s’escau el centenari del naixement de Felícia Fuster. Fa ja uns quants mesos Lluïsa Julià em va trucar per proposar-me de participar en una de les taules rodones de la jornada “La pàgina és la pell“, que l’IEC va acollir per recordar-la i recordar la seva obra.

(més…)

Fa pocs dies que va fer dos anys de la publicació de la sentència pels fets d’Octubre del 2017. Ha fet dos anys, doncs, de l’ocupació de l’aeroport.

(més…)

Tal dia com avui, dotze d’agost, va néixer la Clara, fa trenta anys ben rodons. La nostra nina, si el cos l’hagués acompanyada, ara seria una dona feta, com ho és la seva germana…

(més…)

El mail obert de la setmana passada tancava el curs abans de la pausa obligada del mes d’agost. No és la primera vegada que parlo de la justícia espanyola i de la seva singular concepció de la divisió de poders. Ara hi he tornat, perquè em sembla que la decisió del Constitucional sobre l’estat d’alarma dictat el març de l’any passat pel govern espanyol per mirar de fer front a la pandèmia estalvia qualsevol altra consideració. Que en podríem fer moltes i no acabaríem. Amb el benentès, a més, que les aberracions dels jutges no fan bones les males decisions de Pedro Sánchez i els seus peons, ni de bon tros!

(més…)

D’unes setmanes ençà hi passo gairebé cada dia, i per ara mossèn Cinto encara no se m’ha aparegut, ni quan miro a les finestres del quart pis del número 7, on diu que alliberaven animetes…

(més…)

Un tros enllà d’on hi havia la Font del Gos, al final del camp de futbol, tresques amunt i trobes el corriol que surt al camí de can Llupià.

(més…)

El darrer mail obert comparava les extorsions del Tribunal de Cuentas amb la repressió que va venir després de l’Onze de Setembre. I reclamava del govern de la Generalitat una mica més de valentia davant l’abús de poder de l’estat espanyol. Si tot ho tenim perdut igualment, potser que hi posem caràcter, que és com dir dignitat i alguna cosa més. Si no, sí que ens donaran per rendits, i s’hi acarnissaran encara…

(més…)

Fa unes setmanes l’amic Jordi Galves em va proposar de xerrar una bona estona. Però si fins ara ho havíem fet en la intimitat, aquesta vegada hi havia una càmera de RepúblicaTV que ens mirava. La conversa va discórrer per indrets que jo no preveia. I és que en Galves té traça a fer parlar i em sembla que sap crear el clima perquè, com diu el seu programa, no callem res…

(més…)

A classe de literatura, una hora o altra sempre analitzem els factors que intervenen en l’operació de la lectura: l’autor i el seu context, el text i la història de les seves edicions, l’obra i la seva recepció, la lliure interpretació del lector. I m’agrada posar l’accent en això, que el lector té una gran llibertat per interpretar el text, o més ben dit, que ha d’aprendre a escoltar el text en llibertat per llegir-lo amb tot el profit. Però aquesta llibertat té un límit, el límit que li imposen les paraules concretes de què està fet el text mateix. A partir de l’espectacle propagandístic organitzat al Liceu per a aparent lluïment del senyor que presideix el govern espanyol, tenim un bonic contraexemple més dels riscos que té, en aquest sentit, una mala lectura. La que va oferir, segur que amb ben poca innocència, de les paraules de Martí i Pol per vendre un indult vergonyant. Hi vaig dedicar l’últim mail obert. (més…)

El 2008 jo era director de la Institució de les Lletres Catalanes i tenia un llibre de versos al calaix. Xavier Folch el va llegir i em va convèncer que una cosa no treia l’altra i que calia publicar-lo. Va ser per ell, també, que Moments feliços va veure la llum. Gràcies.

(més…)

Al mail obert d’aquesta setmana faig l’exercici de demanar-me per què lluitem, quin objectiu tenim, fins on volem arribar. És una reacció natural a tant de soroll, i al desconcert que provoca, al voltant dels indults, el perdó que potser els uns demanen o potser no i la temptació que es diria que d’altres tenen de fer memòria revisant interessadament el passat. Un exercici per no acabar de perdre el nord…

(més…)

Aquest any se n’escauen cent del naixement de Joan Triadú, i Joan Josep Isern ha rebut l’encàrrec de comissariar-ne la celebració. En aquest context, dimarts 8 de juny vaig participar a la llibreria Ona en una conversa amb Agustí Pons conduïda per Susanna Álvarez sota el títol “El llegat de Joan Triadú a la crítica literària actual”. I això és el que hi vaig dir.

(més…)