Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: Esquerra

Es pot evitar una guerra civil?

0
Publicat el 18 de maig de 2021

Bé, sembla ser que Esquerra i Junts, i fins i tot la CUP, han trobat finalment, gairebé en extremis, la manera de conciliar les diverses estratègies en alguna mena de síntesi. Potser el gest de força d’aquest diumenge per part de l’ANC, i el brillant sermó de la setmana passada de Jordi Cuixart, han servit per tornar a posar a rega els partits, o els ha pogut sols solets el vertigen de la perspectiva d’unes noves eleccions. Ara, aviam si tots plegats serem veritablement capaços d’aplegar d’una vegada les forces, malgrat totes les discordances, o tornarem a deixar-nos embriagar per l’enfrontament intern. Aquesta absurda agonia m’ha recordat com van anar les anades i vingudes que van dur, entre el 1919 i el 1948, Irlanda des del Regne Unit fins a la república independent. I així ho he recollit en l’últim mail obert, mirant d’extreure’n alguna lliçó.

(més…)

El paper de l’ANC

0
Publicat el 4 de maig de 2021

El mail obert d’aquesta setmana mira de llegir críticament, i amb esperit tan positiu com n’he estat capaç, la proposta de full de ruta de l’ANC, que els socis debatran aquest mes de maig mateix. I ho fa centrant-se sobretot en dos aspectes, si és que són diferents: la posició en el joc entre partits, d’una banda, i la relació amb el Consell per la República, de l’altra. A partir d’un implícit que he dinat per descomptat: l’Assemblea no pot tractar el Consell com si no hi fos o no hi tingués res a veure, perquè forma part des del primer dia del seu consell de govern. La presidenta de l’Assemblea hi té veu i vot. Per això no té cap sentit que l’ANC sembli voler-hi competir en comptes de cooperar-hi com estan fent els seus socis des de la base. Diria que, així, el full de ruta reflecteix nítidament una preocupant incapacitat de situar-se en el nou context on som. Ara hauríem de discutir sense més ambigüitats si tots plegats donem suport a la pausa indefinida que proposa Esquerra o a l’increment de la confrontació amb l’estat espanyol que, teòricament, defensen totes les altres forces polítiques i civils. Doncs aquesta és la qüestió que plana per sota de l’article.

(més…)

Acceptar els resultats

0
Publicat el 27 d'abril de 2021

Finalment m’hi he decidit: a l’últim mail obert explico com veig les negociacions entre Esquerra i Junts posteriors a les eleccions del 14 d efebrer, i ho faig fastiguejat per la manera com les presenten la majoria de mitjans i d’opinadors, tots donant per descomptat que això s’hauria de resoldre en un pim pam i passa que t’he vist. Però no, hi ha en joc el futur del país i de la seva gent. I per tant potser el que hauríem d’exigir als negociadors no és que corrin, sinó que treballin i que hi posin l’ànima i la lleialtat que massa vegades hem trobat a faltar tots aquests anys de teòrica lluita compartida…

(més…)

El cas Illa, encara

0

La capacitat que tenen els socialistes de tergiversar les coses sembla no tenir límit. Ara és Salvador Illa, cap de la llista que va obtenir alguns vots més que la que encapçalava Pere Aragonès, qui pretén que aquest sol fet li dona dret a protagonitzar una sessió d’investidura com a candidat a presidir la Generalitat. Per què, si no té cap possibilitat de superar-la? O potser sí que en tindria alguna, segons què plantegés? He mirat d’imaginar-ho en el mail obert d’aquest dilluns.

(més…)

Vendre’ns per una reunió

0
Publicat el 21 de maig de 2020

Aquest mail obert es va publicar el 5 de gener, vigília de Reis. Ara ja tenim una certa perspectiva per valorar aquella promesa de reunió. Sí, d’acord, la pandèmia, la pandèmia, és la pandèmia el que no ha deixat que la cosa es concretés com es començava a concretar, d’acord, més a poc a poc que no s’havia plantejat, d’acord, ara que tot just es començava a picar pedra, i quanta pedra que no caldria picar… Sí, podem enganyar-nos de moltes maneres, i aquesta n’és una de ben eficaç. […] (més…)

La veritable compareixença del conseller Buch

0
Publicat el 19 de maig de 2020

El 8 de desembre, encara sota l’impacte de la repressió contra els qui vam rebutjar les sentències de la vergonya, el mail obert proposava una compareixença alternativa a les compareixences inútils del conseller Buch. Recordo que algú a twitter va voler-se-la creure com si fos de debò…  (més…)

No és hora de parlar clar?

0

Es veu que, en política, dir la veritat és tan difícil. Pactes un govern a la Diputació però no saps com explicar-lo, i t’amagues. O no pactes un govern de coalició i en vas donant excuses de mal pagador. Però aquesta és una altra història: amb la primera ja fem per constatar que cal una altra manera de fer. […]

(més…)

On és la brúixola?

0
Publicat el 30 d'abril de 2019

El mail obert d’aquest dilluns recollia quatre impressions postelectorals. No, les eleccions no ens han anat malament. Però, què voleu que us digui, tampoc no n’hi ha per respirar alleugerits. Aquest era l’estat d’ànim. I les que vénen a sota, les paraules concretes. […]

(més…)

Jo hi poso el càtering

0

A l’últim mail obert demanava a la meva manera que els partits deixin de fer de partits, i mirar només per ells, i que estiguin a l’alçada del moment, com no ho han estat mai abans d’ara, ni tan sols l’1 d’octubre. No hi confio gaire, però alhora estic convençut que encara són a temps de recuperar el fil. Si ho volen. Parlant-se francament i sense por. Sense por, que massa que n’hi ha, i no només d’anar a la presó.

(més…)

El fracàs

0
Publicat el 18 d'abril de 2017

Cada dia que passa som més a prop del punt de no retorn. Com deu ser, aquest punt? Com ho notarem que hi som? Però, ho notarem com si fos una ratlla física que traspassem? O més aviat serà, també, un exercici de voluntat? Doncs, potser ja l’hem depassat i tot… Em sembla que sí, que en la mesura que el procés col·lectiu que viu el país és també un procés personal de tots els que el protagonitzem, en devem ser uns quants —molts?, més?— que ja l’hem depassat. Això és el que pensava després d’aquest episodi tan poc èpic de l’autonomisme i el fracàs. I d’això anava el mail obert d’aquesta setmana: […]

(més…)

I tu, tu també estàs desinflat?

0

A una setmana de la Diada, m’ha sortit un mail obert de crida a la mobilització. I és que hi ha molts més motius per tornar a sortir al carrer que no per limitar-se a ser-ne espectador. La independència no ens la regalarà ningú. Ens l’hem de guanyar, i la gran manifestació anual n’està essent, segur, un dels peatges més amables. Qui no sigui capaç ni d’aquest petit sacrifici… […]

(més…)