Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria: CUP

Es pot evitar una guerra civil?

0
Publicat el 18 de maig de 2021

Bé, sembla ser que Esquerra i Junts, i fins i tot la CUP, han trobat finalment, gairebé en extremis, la manera de conciliar les diverses estratègies en alguna mena de síntesi. Potser el gest de força d’aquest diumenge per part de l’ANC, i el brillant sermó de la setmana passada de Jordi Cuixart, han servit per tornar a posar a rega els partits, o els ha pogut sols solets el vertigen de la perspectiva d’unes noves eleccions. Ara, aviam si tots plegats serem veritablement capaços d’aplegar d’una vegada les forces, malgrat totes les discordances, o tornarem a deixar-nos embriagar per l’enfrontament intern. Aquesta absurda agonia m’ha recordat com van anar les anades i vingudes que van dur, entre el 1919 i el 1948, Irlanda des del Regne Unit fins a la república independent. I així ho he recollit en l’últim mail obert, mirant d’extreure’n alguna lliçó.

(més…)

Acceptar els resultats

0
Publicat el 27 d'abril de 2021

Finalment m’hi he decidit: a l’últim mail obert explico com veig les negociacions entre Esquerra i Junts posteriors a les eleccions del 14 d efebrer, i ho faig fastiguejat per la manera com les presenten la majoria de mitjans i d’opinadors, tots donant per descomptat que això s’hauria de resoldre en un pim pam i passa que t’he vist. Però no, hi ha en joc el futur del país i de la seva gent. I per tant potser el que hauríem d’exigir als negociadors no és que corrin, sinó que treballin i que hi posin l’ànima i la lleialtat que massa vegades hem trobat a faltar tots aquests anys de teòrica lluita compartida…

(més…)

El cas Illa, encara

0

La capacitat que tenen els socialistes de tergiversar les coses sembla no tenir límit. Ara és Salvador Illa, cap de la llista que va obtenir alguns vots més que la que encapçalava Pere Aragonès, qui pretén que aquest sol fet li dona dret a protagonitzar una sessió d’investidura com a candidat a presidir la Generalitat. Per què, si no té cap possibilitat de superar-la? O potser sí que en tindria alguna, segons què plantegés? He mirat d’imaginar-ho en el mail obert d’aquest dilluns.

(més…)

La veritable compareixença del conseller Buch

0
Publicat el 19 de maig de 2020

El 8 de desembre, encara sota l’impacte de la repressió contra els qui vam rebutjar les sentències de la vergonya, el mail obert proposava una compareixença alternativa a les compareixences inútils del conseller Buch. Recordo que algú a twitter va voler-se-la creure com si fos de debò…  (més…)

Votar independència

0
Publicat el 3 de juny de 2019

Diumenge, tan bon punt l’escrutini de les eleccions municipals i europees va arribar a un percentatge que permetia donar per bones les atribucions de regidors i diputats, vaig sumar quatre dades per treure’n algunes primeres conclusions en forma de mail obert. Es pot resumir-les així: convocatòria electoral rere convocatòria electoral, una majoria del vot, si més no a la ratlla del 50 per cent, és independentista. No deu ser perquè sí. (més…)

Jo hi poso el càtering

0

A l’últim mail obert demanava a la meva manera que els partits deixin de fer de partits, i mirar només per ells, i que estiguin a l’alçada del moment, com no ho han estat mai abans d’ara, ni tan sols l’1 d’octubre. No hi confio gaire, però alhora estic convençut que encara són a temps de recuperar el fil. Si ho volen. Parlant-se francament i sense por. Sense por, que massa que n’hi ha, i no només d’anar a la presó.

(més…)

La tragèdia dels dies 6 i 7 de setembre

0
Publicat el 5 d'abril de 2018

No esteu cansats de tantes mentides, de tanta manipulació, de tanta tergiversació que es fa dels fets que vivim? Jo sí, però he decidit agafar-m’ho sense descans i mirar de no deixar d’explicar les coses tal com les he vicut, tal com les entenc, tal com crec que són. Per no acceptar que se’ns imposin més falsedats. Com quan es parla dels cèlebres dies 6 i 7 de setembre.

(més…)

El 21-D, per la República

0

El mail obert d’aquest dilluns donava, si calia, raons per escollir bé la papereta que cadascun de nosaltres dipositarà el pròxim dijous 21 de desembre dins l’urna que li correspongui. O, potser més exactament, les raons per desestimar quatre de les set candidatures a priori amb possibilitats d’obtenir representació parlamentària. No hi donava raons per triar entre les tres opcions republicanes. Ni en donaré: la meva aposta és que totes tres apleguin el màxim nombre de vots i que sumin, si pot ser a terços, la majoria més àmplia possible. Amb la confiança que, si ho aconseguim, no tindran altra elecció que continuar fent passos per donar cos a la República ja proclamada.

(més…)

I tu, tu també estàs desinflat?

0

A una setmana de la Diada, m’ha sortit un mail obert de crida a la mobilització. I és que hi ha molts més motius per tornar a sortir al carrer que no per limitar-se a ser-ne espectador. La independència no ens la regalarà ningú. Ens l’hem de guanyar, i la gran manifestació anual n’està essent, segur, un dels peatges més amables. Qui no sigui capaç ni d’aquest petit sacrifici… […]

(més…)

Teoria del tret al peu i l’autogol

0
Publicat el 23 de juny de 2016

A una setmana del 26J, i sobrevivint a la campanya electoral a partir d’una dimissió informativa suau, el mail obert de la quinzena posava paraules a una mena de teoria sobre la capacitat dels nostres partits polítics i els qui els lideren de posar-se i posar-nos pals a les rodes. Deia així: […]

(més…)

Decepcions i esperances

0
Publicat el 21 de juny de 2016

Fa massa dies que, entre tràfecs ben diversos, uns quants de públics —hauria d’obrir una secció en aquest quadern tota per parlar només de Vil·la Joana— però també prou de particulars, he desatès el bloc. Hi recupero ara el mail obert de fa quinze dies, escrit sota l’impacte de la frustrada tramitació al parlament dels pressupostos, impacte a què convidava a sobreposar-se amb un títol d’inspiració janeaustiana, que potser encara valdrà la setmana que ve, si no som capaços de sorprendre’ns nosaltes mateixos amb un tomb de mobilització electoral…

(més…)

Ja té nassos

0

Avui fa vuit dies vaig publicar aquest mail obert a Vilaweb. Ja podeu imaginar que l’estat d’ànim d’avui no té gaire res a veure amb el d’aquell dia, que prou que s’hi deu endevinar, tot i l’esforç de girar en positiu la situació…

(més…)

Sota la dutxa

0

03 Sota la dutxa

El 22 de maig del 2000, un mes i mig després d’haver publicat “L’anorèxia catalanista“, hi vam tornar amb un altre article, “Sota la dutxa”, que si no ho recordo malament en algun esborrany duia un títol que jugava a passar de l’ara toca a tocar-se’ls… I és que la deriva que vivia el país, aleshores, ens tocava tant allò que no sona que necessitàvem fer-nos sentir! Ho vam fer proposant algunes analogies amb una pel·lícula que llavors va fer forat, American Beauty. Ens serviria, avui, per analitzar el punt on som?

(més…)

L’anorèxia catalanista

0

02 Anorèxia

Uns mesos després d’aquell “Ara toca, president” —al qual, d’entrada, el president no va fer gaire cas…—, el 9 d’abril del 2000, publicàvem a l’Avui un segon article, que mirava de posar sobre la taula elements per a un diagnòstic sobre la salut i l’evolució del catalanisme. Han passat quinze anys, i rellegir-lo pot sorprendre i, potser, donar alguna clau d’on som avui i d’on no hauríem de tornar-nos a trobar col·lectivament mai més. Treballem-hi…

(més…)