Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Arxiu de la categoria:

Què queda de la Universitat i del quart poder

0

Ara ha estat l’empresonament de Pablo Hasél que ha destapat l’olla dels trons. La ràbia i el descontentament estan ocupant els carrers de vuit dies ençà, i ho faran fins que s’hagin esbravat i es repleguin altra vegada a aquest estat de latència en què es mantenen de fa massa anys i que més tard o d’hora acabarà esclatant de debò. Els trons ressalten les contradiccions del sistema i tots els qui sentim la necessitat de revoltar-nos-hi en contra ens veiem arrossegats de paradoxa en paradoxa. L’últim mail obert es fixava en dues de ben concretes: la dissonància entre el valor que donem a la institució universitària i l’actitud del rector de la de Lleida, d’una banda, i que la defensa de la llibertat d’expressió porti algú a rebentar els vidres del local d’un diari.

(més…)

Aquí hi havia la Font del Gos

0

Fa un any i mig unes obres anònimes van arrasar la Font del Gos, sobre les Cases del Notari, sobre les cotxeres d’Horta, a tocar del Parc del laberint. Ara, l’aigua, tossuda, ha reaparegut i uns tolls recorden que la font no hi era perquè sí. Ho aprofitaran els serveis municipals corresponents per recuperar-la?

I si matem els missatgers?

0

El mail obert d’aquest dilluns valorava el pes dels prejudicis que tots tenim, també els perodistes que teòricament n’haurien de fer abstracció, a l’hora de valorar les propostes polítiques de qui tenim davant, ara en plena campanya electoral. Ho he vist així i així ho explico.

(més…)

Aquest 14 de febrer, Junts

0

Aquest 14 de febrer hi ha molt en joc. Del que votarem no momés en depèn qui governarà la Generalitat autonòmica els anys que vénen; en depèn sobretot que aquest govern treballi per alliberar finalment el país i aconseguir més justícia social. Ha estat per contribuir-hi que m’he decidit a donar suport a Junts per Catalunya. I m’hi he compromès fins al punt de ser a la candidatura de la demarcació de Barcelona amb el número 41. Perquè crec que és l’hora del compromís i d’apostar-ho tot per dur fins al final la conquesta del Primer d’Octubre. N’estic convençut. I si vols que te’n convenci també a tu, parlem-ne quan vulguis!

Torno a casa

0

Joan Carreras acaba de publicar una novel·la diferent. I aquesta setmana passada la vam presentar a la Documenta. Vaig tenir el privilegi de compartir-ne la meva lectura amb els vint assistents preinscrits, emmascarats i convenientment distanciats a l’espaiós racó de fons de la llibreria. En resum, això és el que en vaig dir.

(més…)

Volem votar els jutges

0

La democràcia no és enlloc perfecta, però n’hi ha de desacomplexades i d’altres de restretes. No cal que digui de quina mena penso que és la tendríssima i fràgil democràcia espanyola, on els tradicionals tres poders de l’estat s’entrellacen en jocs d’influències i d’interessos que farien les delícies intel·lectuals de Montesquieu. Una mica d’això parlava l’últim mail obert, a propòsit d’aquesta dèria de les altes magistratures espanyoles per erigir-se en art i part de la vida política d’aquest estat que ens manté el peu al coll.

(més…)

El Trump de casa

0

Fa uns dies ens van torbar les notícies sobre l’assalt al Capitoli, i acte seguit les imatges i els talls de veu indiscutiblement tumultuosos que arribaven de Washington en temps real. Qui més qui menys s’ho devia veure a venir, després que el president Trump fes des de feia setmanes, mesos, agitació en contra del resultat de les seves eleccions. Però més enllà de la irresponsabilitat presidencial, el cas té des d’aquí un alre interès: s’assembla en res aquella manifestació amb les nostres? O, si ho voleu prgeuntar d’una altra manera: totes les causes són iguals, igualment legítimes? Sobre tot això he mirat de reflexionar en el mail obert d’aquest dilluns.

(més…)