No m’hi puc resistir: cada cop que una flor de l’hibisc s’esbatana, l’he de retratar. Però no patiu: us n’he estalviades moltes…
Diumenge passat, vigília de la Diada, avui fa una setmana, vaig entomar una bona assolellada des d’un dels escenaris de la Setmana del Llibre en Català al Moll de la Fusta celebrant, amb Xavier Graset i, en nom de Casals-Combel, les editores Noemí Mercadé i Montse Martín, la reedició de les històries d’en Massagran que, als anys 80, Ramon Folch i Camarasa, amb el suport gràfic de Josep M. Madorell, va adaptar o escriure en còmic a partir de la novel·la original del seu pare, Josep M. Folch i Torres, i les imatges de Junceda, publicada al Patufet el 1910.
Ja és Sant Jordi. I, d’unes setmanes ençà, tot sembla que hi porti. En àmbits acadèmics, per exemple, et demanen si vols recomanar cap lectura. I, és clar, aquesta és una pregunta que mai no es pot deixar per respondre. […]
M’arriben els exemplars d’autor de l’Atles MUHBA d’història de Barcelona i no puc evitar de distreure-m’hi una estona.
Una dotzena de paraules encara no resumeix la millor resposta a aquesta pregunta, amb la saviesa d’anys de llibreters de la bona gent de la 22 de Girona.
Aquest matí surto del metro i passo per Gran Via, entre Rambla i Balmes. Davant la seu de la conselleria d’Agricultura hi ha unes dotzenes de manifestants.
Doncs fa una certa impressió escoltar versos propis dits, i ben dits, per una veu estranya.
I ve que tornen
els dies de les flors,
com un avís que, malgrat tot,
el cicle continua i
la primavera és aquí,
com una nova oportunitat
que caldrà aprofitar,
per si de cas,
malgrat tot, resultés
que és l’última
i que tot el que no
hagi estat fet
quedarà ja
per sempre més
per fer.
Busques, manyac, l’escalf de la mà ferma
que per tants d’anys t’ha guiat i seguies.
Tanques els ulls, trobes repòs, somies:
nervi de peus, gemecs somorts i l’esma
de quan, abans, jove, despert, cobries
amb quatre salts d’aquesta vall l’estesa.
Amb els nets ulls de mel que sempre esperen
veig que ara em dius que veus que el temps s’acaba,
avui per a tu, després per a nosaltres.
Vés-te’n en pau, que la teva ombra ens vetlla.
