Oi?

Si no fos que m’és bastant indiferent el que facin o el que deixin de fer, dedicaria una estona a donar volta i mitja a la notícia del dia, l’anunci fet per Benet XVI que s’emprèn la subita beatificació del seu predecessor, el papa Joan Pau II. […]

Perquè n’hi ha per fer-hi uns quants tombs. Per exemple, mesurant en clau d’impacte mediàtic l’anunci. És com si el Vaticà hagués agafat el gustet a obrir el telenotícies, com si creguessin que aquesta projecció sobre l’actualitat els permetrà recuperar terreny perdut, és a dir, reconstruir d’alguna manera aquella Cristiandat que enyoren més que no diuen.

Però aquesta pressa, aquesta urgència, aquesta necessitat de ser presència temporal, tan temporal, ¿no contradiu de fet el missatge? Hi ha tantes maneres d’acabar sent, fins i tot en el sentit més light del terme, postmoderns…