Romeu
Avui el cicle d’ Antologies del Col·legi de Llicenciats homenatjarà Josep Romeu i Figueras, una de les mirades més remarcables del panorama cultural català del segle XX, medievalista, crític literari i també poeta, que va morir el passat mes de desembre a l’edat de 87 anys. […]
Quan vaig proposar al doctor Romeu de participar en aquest cicle de lectures em va fer un comentari que podia semblar irònic. Va agrair la invitació, va demanar que l’antologués Miquel Batalla i el llegís Jaume Rocosa i va acabar la conversa dient: ens hi veurem si encara som vius. Malauradament, la ironia s’ha girat en profecia.
Per això hem volgut que aquesta lectura fos també un petit homenatge a la seva memòria, i un homenatge centrat en una de les facetes potser menys conegudes però més estimades per ell, la de poeta. Presidirà l’acte el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Jaume Subirana, i farà una semblança de l’autor l’escriptora Maria Enrich. En copio un poema que ja té anys per tast:
Atzar, destí (II)
Ignoraré per quina estranya veu
sóc conduït en la foscor que plana
damunt el fat que em mou i em porta al freu
i no sabré qui mou en mi l’obscur,
el vague anhel de sobreviure encara,
la trista fi de cada instant, tan rara.
Però una força em condueix, errant,
a no sé quin estrany destí ni fita
I enllà segueixo, insegur, sempre avant
de perdre massa la menuda i lleu
felicitat que em peix, mesquina i pobra,
o si captaire a qui mai res no sobra.