Recull
Diumenge estiro les rodes fins a Blanes. És la segona vegada que visc els Recull en viu. […]
Vaig ser-hi fa vint-i-sis anys, amb el pessigolleig que sents en recollir premi. Ara, en canvi, sec a la taula presidencial.
La perspectiva és tota una altra, però avui més que aleshores constato el valor d’aquesta festa. Amb quaranta-quatre convocatòries d’història ha aconseguit no deixar de ser un esdeveniment viu per a la societat de Blanes i un punt de referència clau per al sistema literari català. Sense escarafalls, sense estirar més el braç que la màniga, sense multiplicar dotacions ni buscar o permetre la instrumentalització editorial, s’han mantingut com una de les principals pedreres del país.
La llista de guardonats en les diverses categories literàries i periodístiques no enganya: a mesura que t’acostes al present, trobes majoritàriament noms de gent jove, de gent que comença, de gent encara sense nom. Però quan remuntes anys enrere hi reconeixes narradors, poetes, dramaturgs, assagistes, periodistes i tota mena de gent de lletres. De gent de lletres que ha anat construint des de baix la societat literària i la vida editorial del país.
Tant de bo els Recull tinguin l’encert de continuar essent per molts anys exactament el que són.