Oi?

Els socialistes andalusos fan una proposta encara no de mínims sobre les llengües dites espanyoles i els populars de seguida posen el crit al cel. […]

Perquè la proposta no arriba ni al mínim raonable: programar classes de les altres llengües oficials a les escoles oficials d’idiomes si n’hi ha demanda… Si això és notícia, deduïm, doncs, que a les escoles oficials d’idiomes d’Andalusia avui deu ser possible estudiar-hi àrab, rus, xinès, japonès, xinès o tagal, mentre el gallec i el basc hi són encara un exotisme.

Però aleshores va el magne Rajoy i, amb aquell posat de dir-la solemne, reclama que s’estudiï espanyol i anglès, que són les llengües de debò, i deixa les altres al nivell del macramé. No afegiré cap comentari -seria tan fàcil…- a la xiulada de la seva claca ni al trist paper de la candidata Nadal quan ha hagut d’opinar sobre la qüestió. Només sumo astorament a l’astorament que provoca la frivolitat amb què aquesta colla de bàrbars imperials ens tracten a un terç del que ells consideren espanyols.

I insisteixo en el que deu ser la qüestió fonamental. Benvinguda sigui la iniciativa dels socialistes andalusos: més val això que res. Però només podrem sentir alguna cosa més que desafecció per Espanya el dia que les altres llengües oficials tinguin una presència regular i natural en l’ensenyament primari de totes les escoles de l’Estat. En l’educació primària i a tot l’Estat, sí. Menys és massa semblant a res.