Totxanes, totxos i maons

L’any passat, en preparar l’agenda de commemoracions de 2017 em vaig adonar de la coincidència d’un parell d’aniversaris que d’alguna manera em tocaven de prop: els quaranta anys de la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i els trenta anys de la recuperació de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) (coincidint amb els vuitanta de la seva creació en temps de la República). Dues entitats a les quals, ja ho he dit, no em sento gens aliè perquè les circumstàncies de la vida m’han portat en algun moment a col·laborar en llur funcionament.

Tal com s’explica en la seva pàgina web (aquesta), l’AELC va nèixer el 31 d’octubre de 1977 com una conseqüència dels treballs de l’àmbit de Literatura del Congrés de la Cultura Catalana. Jo me’n vaig fer soci cinc anys després, el 2 de febrer de 1982, i em va correspondre el carnet número 254. Actualment són a punt d’arribar als 1.500 associats.

A l’AELC, a més a més, vaig exercir el càrrec de Tresorer entre octubre de 2001 i abril de 2005. Una experiència que recordo gratament i que vaig explicar amb més detall en un apunt (aquest) que vaig escriure en complir el quart de segle com a soci. Ara, doncs, no m’allargaré.

Pel que fa a la Institució de les Lletres Catalanes va ser creada el setembre de 1937 (vegeu aquí detalls de la seva història) en plena guerra civil i el franquisme la va suprimir durant els primers mesos de 1939. Ni dos anys de vida va tenir, per poder funcionar.

El novembre de 1987, però, el Parlament de Catalunya aprovava la Llei que recuperava la Institució que és la que enguany hem commemorat sense deixar de banda en absolut el reconeixement als pioners republicans de vuitanta anys enrere. Val a dir també que entre la ILC i l’AELC hi ha uns lligams força estrets ja que una de les primeres reivindicacions de l’Associació dels escriptors va ser precisament la de demanar que, tan aviat com fos possible, es recuperés la Institució anorreada pel feixisme. Un objectiu que es faria realitat deu anys després.

La meva relació amb la ILC va ser llarga i la recordo també amb molta gratitud. El mes de març de l’any 2000 el conseller de Cultura d’aleshores, Jordi Vilajoana, em va nomenar membre de la Junta de Govern, una responsabilitat que vaig exercir fins al gener de 2013, poc abans de la meva jubilació. Com no podia ser altrament, fa uns anys també vaig explicar en un altre apunt (aquest) unes quantes batalletes del meu pas per la Institució. Us recomano que hi feu una ullada.

De la mateixa manera que també us aconsello que recupereu aquest i aquest apunt en els quals explico una experiència preciosa que vaig viure fa vuit anys al Mas Perxés d’Agullana, l’indret on a finals de gener de 1939 va tenir lloc la darrera reunió de la Junta de la ILC poques hores abans de travessar la frontera cap a l’exili.

Les actuals circumstàncies d’ofec econòmic per part d’España  –¿us ho havíeu cregut, potser, que el franquisme s’havia mort amb el dictador?–  han forçat que aquestes dues entitats haguessin de fer unes celebracions una mica aigualides, per bé que en cap moment han perdut ni un bri de la dignitat que els correspon per història, per representativitat i per la talla de les persones que ara mateix tenen la responsabilitat de gestionar i d’empényer dia rere dia amb la seva dedicació tant la Institució de les Lletres Catalanes com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Per tot això crec que hauria estat molt injust per la meva part no deixar constància escrita d’aquest recordatori de dos episodis de la meva vida dels quals em sento summament orgullós.

Dues entitats que, malgrat tot, saben plantar cara a la torbonada. I una mostra d’això és que enguany han renovat la seva imatge amb uns logotips que reprodueixo aquí sota –amb l’afegitó final d’un muntatge de postals amb frases d’escriptors– per tancar amb un toc de disseny aquest apunt fet per un iaio evocador i enyoradís.

(si cliqueu al damunt la imatge creix)

(si cliqueu al damunt la imatge creix)

(si cliqueu al damunt la imatge creix)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!