Oi?

Sempre m’ha acompanyat, d’ençà que vaig llegir-la encapçalant el primer volum de l’obra de l’Estellés, d’ençà que vaig sentir-la cantada per Celdoni Fonoll, encara més d’ençà que sabia que un dia la cantaríem també nosaltres. Aquest dia és avui; des d’avui, sempre. La "Cançó de bressol" de Vicent Andrés Estellés. Fa així: […]

Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.
Jo tinc una Mort petita
i és, d’allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se’n ve.
És la meua ama, i és l’ama
del corral i del carrer,
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.