Informar

Tant se val ara si és gràcies a Juan Marsé o a David Castillo, a l’alcalde Porcioles o a peripècies d’adolescència, el Carmel ocupa segur un lloc ben especial, privilegiat i tot, en l’imaginari de molts barcelonins i de no pocs catalans. […]

Això deu afegir interès, si el drama de massa famílies convertides per sorpresa en conciutadans errants no bastava, al seguiment del terrabastall que les obres del metro han provocat al barri. Un interès que els
informants professionals esbiaixen les darreres hores, per al meu gust d’una manera excessiva o si més no precipitada, cap a una pregunta preeminent: hi haurà dimissions? Potser sí que alguns veïns les esperen, però ni tan sols per a aquests deuen ser prioritàries vist que encara hi ha tantes incògnites i massa incertesa. Massa dubtes sobre quan i com podran tornar a casa els que encara no hi són.

Potser caldria esperar dels professionals del periodisme una mica més de capteniment, sobretot en ocasions com aquesta, en què poden esdevenir, si es mantenen a l’alçada de les circumstàncies, un servei públic de referència i irreemplaçable. Ja hi haurà temps de perseguir que cada responsable entomi les seves responsabilitats. Ei, si s’escau. Mentrestant, que la premsa pressioni perquè hi hagi informació veraç, transparent i útil. Que hi sigui, és a dir, que els professionals sàpiguen obtenir-la i generar-la.

Però seria injust no reconèixer que, ara com ara, els informants han sabut evitar gairebé sense excepció treure rendiment del reality show que segur que podrien encendre per poc que s’ho proposessin. M’estremeix la sola possibilitat que algú proveït d’un micròfon i assedegat d’exclusives comenci a donar veu a veïns rabiosos, desconcertats o mal informats. I ja hi seríem. I en nom del massa maltractat dret a la informació.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*