Informar
Tant se val ara si és gràcies a Juan Marsé o a David Castillo, a l’alcalde Porcioles o a peripècies d’adolescència, el Carmel ocupa segur un lloc ben especial, privilegiat i tot, en l’imaginari de molts barcelonins i de no pocs catalans. […]
Això deu afegir interès, si el drama de massa famílies convertides per sorpresa en conciutadans errants no bastava, al seguiment del terrabastall que les obres del metro han provocat al barri. Un interès que els
informants professionals esbiaixen les darreres hores, per al meu gust d’una manera excessiva o si més no precipitada, cap a una pregunta preeminent: hi haurà dimissions? Potser sí que alguns veïns les esperen, però ni tan sols per a aquests deuen ser prioritàries vist que encara hi ha tantes incògnites i massa incertesa. Massa dubtes sobre quan i com podran tornar a casa els que encara no hi són.
Potser caldria esperar dels professionals del periodisme una mica més de capteniment, sobretot en ocasions com aquesta, en què poden esdevenir, si es mantenen a l’alçada de les circumstàncies, un servei públic de referència i irreemplaçable. Ja hi haurà temps de perseguir que cada responsable entomi les seves responsabilitats. Ei, si s’escau. Mentrestant, que la premsa pressioni perquè hi hagi informació veraç, transparent i útil. Que hi sigui, és a dir, que els professionals sàpiguen obtenir-la i generar-la.
Però seria injust no reconèixer que, ara com ara, els informants han sabut evitar gairebé sense excepció treure rendiment del reality show que segur que podrien encendre per poc que s’ho proposessin. M’estremeix la sola possibilitat que algú proveït d’un micròfon i assedegat d’exclusives comenci a donar veu a veïns rabiosos, desconcertats o mal informats. I ja hi seríem. I en nom del massa maltractat dret a la informació.