Pagesos
Fa pagès dir bon dia a aquell amb qui et creues quan ets a ciutat? […]
M’ho demanava tot pedalant, després que la majoria de temptatives de salutació han quedat sense resposta, ignorades per tota mena d’éssers d’aparença biònica, els uns amb rodes, d’altres amb bambes de set llegües, solitaris o en grups organitzats.
Anar fent barretades als desconeguts quan ets al metro o esperes que canviï el semàfor seria, segur, esgotador i insostenible: ja sabem que la gran ciutat és per definició, i per bé i per mal, el refugi de l’anonimat. Però quan tresques camins o rodes per la muntanya el que fa estrany és tancar-se en la ignorància recíproca.
Veus venir l’altre d’un tros lluny, vulgues que no l’examines i quan sou a tocar és gairebé violent ?fins i tot a la rambla que en tants punts ja és l’espai de Collserola? apartar-ne la vista i fer com si no hi fos. Fa pagès, potser, adreçar-se-li amb la cortesia mínima d’intercanviar una salutació?
Potser, però aleshores siguem pagesos.