Salvat-Papasseit
Quina grua el seu estel, quin estel la seva grua! Ara podem tornar a rellegir Joan Salvat-Papasseit gràcies a l’edició de l’obra completa en poesia i en prosa que n’ha fet Carme Arenas per a Galàxia Gutenberg. […]
La fullejo i m’hi distrec una estona. No tant entre els versos, que tinc prou presents, com en les seves cartes, en les seves notes culturals, en els seus textos més abrandats, els de tema polític i social, sobretot els de Los Miserables.
Però ara en retinc un apunt d’autoretrat que Joan Teixidor li va publicar el 1934, deu anys després que morís. Diu:
Amo l’art i els artistes, i les obres inútils dels artistes. Aspiro a una obra inútil que es doni de consol als homes rics, sense la democràcia que confon l’home ric amb l’home de diner, l’artista amb el cavall.
Mai no he tingut fortuna, ni mai no la tindré. Però la joia és meva, perquè la sé mentir, professió de Poeta que sóc. Segons la predicció, la mort em prendrà amb foc, perquè un foc interior em consum. Em planyo que la glòria no sigui una donzella que hom pugui estrènyer als braços.