Oi?

Tres dies per Castella donen per moltes notes de paisatge. A favor dels tòpics i contra els tòpics. Ancha es Castilla, diuen. […]

I sí. Des d’aquesta ciutat o des d’aquella altra la línia de l’horitzó és sempre, a dreta i esquerra, davant i darrere, una estesa d’ondulacions sense límit visible. Sempre, o gairebé: fent carretera des del Burgo de Osma fins a Segòvia, mentre els camps s’estenen a l’oest, a l’est s’imposa la carena suau i inesquivable de les serres d’Ayllón, Somosierra i Guadarrama. Cobertes de neu, són un regal per a la vista.