Per força
Setmana de carnavals, una tradició digníssima, sobretot pels qui la senten seva. I estimulant, segur, quan és entesa i viscuda com una invitació a la transgressió. […]
Però, aleshores, té cap solta que se’n faci una obligació? Tota la setmana
ha tocat preparar disfressa, i un dia pensar a guarnir-se amb una extravagància aquí i l’endemà una altra allà. I ai de tu si te’n descuidaves…
El Carnestoltes ha passat de tradició social i festiva a obligació escolar. Com si la festa es pogués celebrar per força. Com si l’alegria del desordre es pogués pautar tant sí com no.
Potser avui el veritable esperit carnavalesc passa pel rebuig de la disfressa i de la rua tutelada, si més no en horari d’escola. Si no fos… No devia ser per emmascarar-se, pintar-se la cara i transvestir-se que es discutia tot allò d’aquella tercera hora, oi?