Oi?

Uns dies a l’Argentina donen per omplir-se els ulls d’anècdotes que potser val la pena d’explicar. […]

Per exemple, aquell dia de cada dia en hora punta que en punt ben cèntric de Buenos Aires, a la placeta que forma la cruïlla de Florida amb Diagonal, un home enfilat sobre un pedestal, amb megafonia ben moderna,
arrenca:

"Todos padecemos un cáncer, un cáncer espiritual del que ustedes
no saben el nombre", vaticina. I continua, amb un ús estudiat de les pauses: "Ustedes no saben su nombre,  y cho se lo voy a decir: el pecado."

I, sense aturar-se, ni esperar que cap llampec estripés el cel, prossegueix anunciant la seva bona nova. Els carrers eren a
vessar. Al seu voltant, es dibuixava una rotllana de buit. Ningú no l’escoltava.