A peu de carrer sento dues senyores que comenten que "lo que sucede es que hay muchas gentes suramericanas" a pertot, als nostres carrers, els nostres barris, les nostres viles. […]
I elles, espanyolíssimes, no semblaven tenir cap consciència que, a un simple vianant com ara jo, l’ús d’aquell nostres li podia semblar si més no discutible. Vull dir que el feien servir elles com el faig servir jo. Com l’havia fet servir, segur, anys enrere el meu avi, que va venir de fora i alhora se sentia com a casa. Com el faran servir, segur, aviat, com elles mateixes, moltes d’aquestes gents que ara semblen de fora. I que no tenen per què ser-ne més, aviat, si saben voler-ho, que molts dels que ens considerem de dintre.