Jordi Sarsanedas i el triomf de la farigola

L’última vegada que el vaig veure va ser en ocasió del seu recital a aquelles Antologies del Col·legi de Llicenciats, ara fa deu mesos. […]

Ja esquerdat per la malaltia, sense aquell vigor emfàtic a la veu que
n’havia fet un dels més suggerents rapsodes, va
llegir una tria de la seva última poesia, esplendorosa de llengua discreta i contenció moral, que afortunadament podem
compartir aquí. L’endemà em va trucar per agrair-me la invitació i, sobretot, per excusar-se. Per excusar-se perquè, deia, havia quedat molt malament, no va poder fer el que s?havia preparat, duia un inèdit tan bonic i finalment no va llegir-lo? Fins i tot ara, gairebé un pas enllà del llindar de la vellesa, es mostrava exigent sense excusa amb ell mateix.

Unes setmanes després va aparèixer a l’Avui un petit comentari, gairebé una simple descripció, de la primera edició d?A trenc de sorra, el primer llibre de Sarsanedas. Ell n’havia dut un exemplar aquell dia al Col·legi (que l’atzar del calendari havia fet caure en nou de febrer) i me’l va oferir després de la meva exclamació en veure’l. Em va trucar aquell mateix dia, amb la veu encara més prima, per agrair-me la deferència. En penjar, no sabia evitar de pensar que aquella trucada era un comiat.

Ara que ha mort he fet memòria de les novel·les, els contes, les proses que rellegiria, de seguida, si en tingués l’estona. Però finalment he triat un dels seus llibres, el darrer, Silenci, respostes, variacions, per anar-ne remugant les paraules. Els últims versos de l’últim poema fan:

Us diré què ambiciono,
enyorant tant Campeny com Ferdinand Léger:
un triomf gens modest damunt la taula
on fumeja, sumptuosament, una sopa de farigola.

És una ambició d’aparença modesta, prou. Per bé que l’olor bullent de la sopa de farigola, al capvespre de tots els capvespres, deu ser el més semblant que podem imaginar al confort, a la felicitat. Una bona rara resposta a tant de silenci.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada ha esta publicada en Lectures. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*