Puigdemont, candidat o president?

L’1 de març vaig publicar una mena de crònica de la manifestació de Perpinyà en aquest mail obert. Encara no fa tres mesos, i sembla que hagin passat uns quants anys… Però som allà mateix. […]

Puigdemont, candidat o president?

Carles Puigdemont és el president legítim de la Generalitat de Catalunya, a l’exili a causa del cop d’estat que va promoure la coalició del 155 l’octubre del 2017. Es pot qüestionar alguna de les paraules que he utilitzat per descriure el fet, però la discussió no esborrarà el fet de cap manera. Carles Puigdemont és el president del Consell per la República, l’estructura parainstitucional creada perquè el president i els consellers i els altres exiliats tinguin la possibilitat d’actuar com un veritable govern a l’exili, amb capacitat executiva a través dels Consells Locals per la República encara en formació. Carles Puigdemont és, també, el candidat que ha guanyat totes les cites electorals a què ha concorregut d’ençà de les autonòmiques il·legalment imposades pel govern espanyol del senyor Rajoy aquell 21 de desembre.

Vaig anar a Perpinyà no sense dubtes. Em preguntava quin Puigdemont ens hi trobaríem. El president legítim exiliat? El president del Consell? El candidat a les pròximes eleccions autonòmiques, encara sense data concreta? Els recels d’alguns i la voluntat intoxicadora d’altres donava per fet que, en realitat, tots tres són un mateix que és el tercer, i ho diuen penjant-li sempre la llufa de ser el nou cap de brot de la postconvergència del 3% i tot allò.

Però vaig tornar-ne alleujat, molt alleujat. Perquè, tal com jo la vaig viure, la trobada amb el president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí —ara eurodiputats i, per tant, lliures per circular per tot Europa, i això vol dir també lliures per tornar a terres catalanes sempre que no estiguin sota jurisdicció espanyola— va ser la festa de presentació del Consell de la República. Finalment, i ja n’era l’hora, el Consell és una realitat tangible a la vista de tots els ciutadans que se’l vulguin fer seu. Perquè un gest tan senzill com ho és inscriure-s’hi on line el fa més real i més gran a cada nova adhesió.

El Carles Puigdemont de Perpinyà, president legítim a l’exili, candidat ratificat pels electors a cada nova convocatòria electoral, va ser, sense cap mena de dubte, el president del Consell per la República. La seva intervenció, i les dels consellers Comín i Ponsatí, i les de tots els que els van acompanyar en la distància a través dels missatges preenregistrats, van reivindicar, cadascú amb els seus matisos, que és imprescindible persistir, mantenir-se units i plantar cara a la repressió de l’estat espanyol. I que l’eina que ens ha d’impel·lir a fer-ho i que en recollirà els fruits és el Consell.

Vaig arribar de Perpinyà carregat d’energia i amb renovades il·lusions. Ara és l’hora de fer república, de posar-ne les bases a través del Consell, implicant-nos cadascú amb el seu Consell Local i preparant-nos, encara una mica més, per resistir, per persistir, per plantar cara i demostrar amb fets què volem, per què ho volem i que som molts més que ningú els qui ho volem.

El Consell és obert a tots els qui treballin per la independència. No exclou ningú, per bé que sembli que alguns dels qui diuen que la volen hagin decidit excloure-se’n tots sols. Ves que no es trobin que són ells qui, en allunyar-se’n i discutir-lo en comptes de contribuir-hi i fer-lo gran, no acabin convertint el Consell, de grat per força, en la indiscutible renovada plataforma electoral del Primer d’Octubre. Ves, dic, que així no es tornin a endur un disgust a les urnes.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada ha esta publicada en Carnet, Opinió publicada. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*