Votar independència

Diumenge, tan bon punt l’escrutini de les eleccions municipals i europees va arribar a un percentatge que permetia donar per bones les atribucions de regidors i diputats, vaig sumar quatre dades per treure’n algunes primeres conclusions en forma de mail obert. Es pot resumir-les així: convocatòria electoral rere convocatòria electoral, una majoria del vot, si més no a la ratlla del 50 per cent, és independentista. No deu ser perquè sí.

Votar independència

Ho hem tornat a tornar a aconseguir. Cada vegada que ens planten unes urnes al davant sembla que entre tots ens conjurem per clamar enmig del desert que som molts els que volem la independència. Que som més que els qui no la volen. També aquest 26 de maig.

A les eleccions municipals, els partits independentistes han aplegat cap a 1.500.000 vots, i en canvi els unionistes poc més d’un milió i tot just 300.000 els comuns. A la ciutat de Barcelona, per exemple: les quatre candidatures independentistes han obtingut cap al 38% dels vots, una mica més que no en sumen les quatre sigles unionistes. Que Ernest Maragall, en nom d’Esquerra, hagi estat el candidat més votat, i que per tant esdevingui alcalde de la capital, ajudarà a fer-ho visible. Però encara ho hauria estat molt més –i fins i tot podria ser que no hagués minvat el nombre de regidors independentistes, que ara ha passat de 18 a 15– si el 6% dels vots que s’han repartit estèrilment la CUP i en Graupera s’haguessin sumat a Esquerra i a Junts.

Sí, ja em podeu dir pesat, però el cas és que junts sumem més. I sí, ja sé que a les eleccions municipals elegim regidors i batlles i el govern que volem per al nostre poble o ciutat i tot això. Però per mi, ara com ara, fins i tot això és secundari davant el primer objectiu que tenim: conquerir la independència. Tot s’hi supedita. Tot. I per això encara em costa tant d’acceptar que els partits que aspiren a representar-nos ho facin cada vegada amb tan poca traça que es passen més estona esgarrapant-se entre ells que no pas construint l’horitzó comú que jo els reclamo. Que vull creure que molts dels qui els votem, fins a ser infatigablement majoria convocatòria rere convocatòria, els reclamem.

I a les europees? Els comuns han rebut el suport de gairebé 300.000 votants, els unionistes 1.400.000 i les candidatures de Puigdemont i de Junqueras en sumen 1.800.000. El 49,7%. Per ben poc no hem pogut dir que ultrapassàvem la barrera psicològica del 50%. Però la tenim a tocar. I que no l’hauríem abraçada si la candidatura hagués estat única i hagués comptat també amb el suport de la CUP?

Torneu-me a dir pesat, si voleu, o mireu d’entendre’m abans de desqualificar-me: la qüestió no és si anar a les urnes tots plegats o cadascú amb unes sigles pròpies. La qüestió és proposar un projecte de futur engrescador capaç d’aplegar el màxim de voluntats. Com ho vam saber fer el Primer d’Octubre. O aquell dia únic no vam anar a votar per la independència més de dos milions de persones? Si l’aritmètica no em falla, són significativament més que els vots d’aquest diumenge, tant als ajuntaments com a Europa. Doncs això.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet, Opinió publicada i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*