A Montserrat, fa quaranta-set anys, ja ho deien

Aquest diumenge al matí Vil·la Joana ha acollit una nova sessió del cicle “Calidosopis literaris” que, amb Neus Real, Isabel Segura i Dolors Oller, ens ha convidat a rellegir Ramona, adéu de Montserrat Roig i, amb ella, la història de la dona barcelonina.

El cas és que, per encetar la seva intervenció, Dolors Oller ens ha sorprès llegint el manifest que van fer públic els intel·lectuals que es van tancar a Montserrat, el desembre del 1970, arra del procés de Burgos. I la sorpresa ha estat de les que fa estremir. Rellegiu-lo, sí. I després pregunteu-vos on som, quaranta-set anys després:

Nosaltres, intel·lectuals catalans constituïts a Montserrat en assemblea permanent, ens creiem en el deure de prendre posició davant la gravíssima situació política i social provocada pel Consell de Guerra sumaríssim contra setze militants d’ETA, acusats de lluitar pel socialisme i pels drets nacionals del poble basc.

En aquestes circumstàncies, constatem:

1.Que a l’Estat espanyol continua essent aplicada, contra tota opinió o acció de signe democràtic, una legislació repressiva iniciada, a més de trenta anys, durant la guerra civil.

2.Que l’actual sistema politicojurídic al servei d’una estructura social classista i anacrònica converteix en delicte fets polítics i socials que en tot estat democràtic són considerats legítims i àdhuc constitueixen drets elementals de tot ciutadà.

3.Que la tortura i els mals tractes físics i morals, que han estat denunciats reiteradament, són encara una pràctica policíaca sistemàtica.

4.Que els drets dels pobles i nacions que avui formen l’Estat espanyol són ignorats i reprimits a benefici d’una suposada i falsa unitat nacional, principi bàsic de les lleis fonamentals de l’Estat espanyol.

Atesos aquests fets, considerem inadmissible l’aplicació de les gravíssimes penes demanades al Consell de Guerra sumaríssim de Burgos. Denunciem que els mitjans de comunicació de l’Estat, especialment Radio Nacional de España,Televisión Española i l’Agencia Cifra, tergiversen o escamotegen sistemàticament la informació. I, com que no existeixen mitjans normals de lliure expressió, ens veiem obligats a manifestar-nos a través d’aquest document.

En primer lloc, repudiem el procés de Burgos en els termes expressats pels advocats defensors, al mateix temps que ens solidaritzem amb els moviments de repulsa que s’han produït i es produeixen tant a l’interior com a l’exterior.

En segon lloc, reclamem que siguin preses immediatament les mesures següents:

1.Que quedi sense efecte qualsevol condemna que pugui ésser dictada pel tribunal de Burgos. 2.Que sigui promulgada una amnistia general de tots els presos per motius polítics i socials, els sancionats i dels exiliats. 3.Que sigui derogat el decret llei de bandidatge i terrorisme i abolides les jurisdiccions especials.4.Que sigui abolida la pena de mort per qualsevol delicte.5.Que sigui establert un estat autènticament popular que garanteixi l’exercici de les llibertats democràtiques i dels drets dels pobles i nacions que formen l’Estat espanyol, inclòs el dret d’autodeterminació.

Finalment, manifestem la nostra completa adhesió fraternal al poble basc i a les seves reivindicacions, que són les nostres.

Montserrat, 13 de desembre de 1970

 

[Extret de la Viquipèdia. Fotografia de Colita.]

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cosa pública i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*