Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Així, qui en té la culpa?

En començo a estar sofregit. Ja es veia venir, però no per això és menys irritant. Que si l’agència europea del medicament se n’ha enfugit de Barcelona per culpa dels independentistes, que si ha estat per culpa dels centcinquantaunistes. […]

Enfugir-se’n, sí, com si ja hagués estat instal·lada a la torre de Nouvel. Com si fos forçós que Barcelona n’hagués estat el destí. Com si.

No he pogut evitar de recordar aquells dies posteriors a la difusió del veredicte d’un concurs literari, un de qualsevol. M’hi he trobat més d’una vegada, quan hi he tingut alguna responsabilitat, com a  jurat o en l’organització: reps la trucada d’algun dels escriptors que hi tirava i, en el millor dels casos, et demana: què ha passat?

No es tractava d’interessar-se per la deliberació i conèixer en la mesura que la discreció obligada ho permet la mena de valoracions que s’han fet de l’obra pròpia, per treure’n conclusions i, si fos el cas, mirar de millorar-la. No. Eren trucades amb un punt de retret, en què l’autor donava per descomptat que la resolució natural de la convocatòria havia de ser que el premi recaigués en la seva criatura. Com si els altres concursants li fossin només comparses.

I doncs, com és que la tal agència no se’n ve a Barcelona? Doncs perquè hi ha altres ciutats que també la busquen. Potser amb arguments tècnics, com en diuen, tan bons o més que la nostra, o menys. Segur que amb situacions una mica més calmoses que la nostra. Probablement amb més beneficis col·laterals —com ara allò de repartir els organismes entre estats diversos, aviam quants en tens, aviam quin em tocarà— que si se’n vingués cap aquí.

Doncs, qui en té la culpa que l’agència no sigui a Barcelona? Una mica tots i en realitat ningú.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cosa pública | s'ha etiquetat en , , per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent