Així, qui en té la culpa?

En començo a estar sofregit. Ja es veia venir, però no per això és menys irritant. Que si l’agència europea del medicament se n’ha enfugit de Barcelona per culpa dels independentistes, que si ha estat per culpa dels centcinquantaunistes. […]

Enfugir-se’n, sí, com si ja hagués estat instal·lada a la torre de Nouvel. Com si fos forçós que Barcelona n’hagués estat el destí. Com si.

No he pogut evitar de recordar aquells dies posteriors a la difusió del veredicte d’un concurs literari, un de qualsevol. M’hi he trobat més d’una vegada, quan hi he tingut alguna responsabilitat, com a  jurat o en l’organització: reps la trucada d’algun dels escriptors que hi tirava i, en el millor dels casos, et demana: què ha passat?

No es tractava d’interessar-se per la deliberació i conèixer en la mesura que la discreció obligada ho permet la mena de valoracions que s’han fet de l’obra pròpia, per treure’n conclusions i, si fos el cas, mirar de millorar-la. No. Eren trucades amb un punt de retret, en què l’autor donava per descomptat que la resolució natural de la convocatòria havia de ser que el premi recaigués en la seva criatura. Com si els altres concursants li fossin només comparses.

I doncs, com és que la tal agència no se’n ve a Barcelona? Doncs perquè hi ha altres ciutats que també la busquen. Potser amb arguments tècnics, com en diuen, tan bons o més que la nostra, o menys. Segur que amb situacions una mica més calmoses que la nostra. Probablement amb més beneficis col·laterals —com ara allò de repartir els organismes entre estats diversos, aviam quants en tens, aviam quin em tocarà— que si se’n vingués cap aquí.

Doncs, qui en té la culpa que l’agència no sigui a Barcelona? Una mica tots i en realitat ningú.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cosa pública i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*