Espanya ensorra tots els ponts

Aquest és el mail obert que vaig publicar dilluns 2 d’octubre, l’endemà del referèndum d’autodeterminació brutalment represaliat per les forces d’ocupació espanyoles. Contra el que hi dic, potser sí que dilluns encara en quedava un, de pont. Però dimarts a la nit, després de la impressionant aturada del país, el rei dels espanyols es va encarregar de dinamitar-lo. […]

Espanya ensorra tots els ponts

Escric aquestes notes a peu dret, a quarts de nou del vespre, al carrer, envoltat de desenes, centenars de veïns, probablement dos o tres milers, que ens hem aplegat per protegir el col·legi electoral Matas i Ramis mentre s’hi recompten els vots. No sé a quina hora anirem a dormir, si dormim, i això que ens hem llevat tan d’hora, tan poca estona després de ficar-nos al llit, que segur que aquest serà per a molts, per a tots, un dels dies més llargs, el més llarg, de la nostra vida.

Així en viu, en calent, encara enmig de tot, encara sense cap dada, no és fàcil d’analitzar què ha passat durant aquest diumenge ni què hem d’esperar per a avui dia 2, per als dies que vindran. Faré un esforç de racionalitat i m’estaré de dir que l’estat espanyol només ens ha donat arguments per proclamar immediatament la independència, molts i contundents, i per proclamar-la amb la comprensió de qualsevol espectador internacional. No cal dir que la desitjo, com l’espero, la somnio, aquesta declaració. No ho diré, doncs.

Doncs, què diré? Que aquest 1 d’octubre l’estat espanyol ha construït una frontera nova, immensa, insalvable, buida de ponts, entre ell i nosaltres. Una frontera que ja ningú no pot ignorar. Una frontera que fa impossible allò que alguns anomenen equidistància. No, ja no hi ha cap equidistància que sigui sostenible. Qui no denunciï  amb  veu  alta  i clara la violència injustificable i gratuïta amb què diumenge van actuar els agents de la repressió es desqualifica per tornar a parlar. Es digui Iceta o es digui com vulgui.

I dels altres, no cal ni parlar-ne. M’agradaria que en endavant els periodistes responsables no n’acceptessin cap més mentida. Que posessin en evidència qui menteix i acte seguit l’ignoressin. La salut democràtica també es construeix així. Mostrant en tota la seva nuesa els Millos i les seves mentides. Aquesta és una de les lliçons de l’1 d’octubre. La nostra paciència, la nostra capacitat de resistència, la nostra decidida no-violència ens dóna el dret de no callar mai més ni davant la manipulació i la mentida ni davant la falsa equidistància. La neutralitat és incompatible amb la defensa de la llibertat.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet, Opinió publicada i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*