Oi?

L’homenatge passa sempre per la relectura. Per exemple, del paràgraf que tanca L’escriptura, la bíblia de les obres de divulgació que ens ha donat, aquesta el 1996. Amb l’esperança que la profecia —de fet, en bona part ja hi som— sigui certa. […]

Podria, tal vegada, morir el llibre com a suport de l’escrit, en el moment en què tothom s’adreci a les pantalles i sobretot quan cada persona pugui tenir a la seva disposició equips molt lleugers i més fàcilment transportables que els actuals ordinadors portàtils; però, fins i tot davant d’aquesta hipòtesi, ja sabem que l’esxcriptura ha tingut suports molt variats al llarg de la història (el fang, el papir, el pergamí, el paper…) i que no representaria cap catàstrofe que, en el futur, hi pogués haver un suport electrònic del tot generalitzat. En aquest cas, el poder de la vella escriptuta alfabètica hauria conquerit (potser està ja conquerint) les noves tecnologies i continuaria el seu camí com la forma més perfecta per a la conservació de la memòria humana.