A propòsit del llibre que du aquest títol, un aplec d’opinions ideat per Jordi Cabré, la Revista de Catalunya em va demanar una ressenya que ha aparegut al número del darrer trimestre del 2016, el 296. […]
I que comença amb la frase següent:
Aquest és un d’aquells llibres predestinats a no ser llegits ni tan sols pels seus autors. I és una llàstima que hagi de ser així. Perquè, d’interès, en té.
I acaba:
Però potser la principal contribució del llibre sigui que encarna, ni que fos per acumulació, la fam que molts tenim de debat sobre la cultura: sobre la significació social de la cultura, sobre el lloc que ha d’ocupar la cultura en el futur del país, sobre la relació amb les tradicions, sobre el futur dels creadors, la responsabilitat dels mediadors i el protagonisme cultural dels ciutadans —que no només consumidors—. Aquesta és la primera conclusió general que en trec, jo que sí que l’he llegit de cap a cap. La següent és el dubte sobre el moment, el format i l’abast que aquest debat que clama al cel haurà de tenir perquè sigui prou inclusiu, concret, crític i profund. És a dir, interpel·lador i, per tant, efectivament transformador.