O ens pixem tots o no es pixa ningú

A dos dies de la Marató d’aquest any, Vilaweb va publicar a la Dolors un article sobre una d’aquelles coses que no es veuen però que hi són: la incontinència, com afecta homes i dones i la diversa visibilitat social que té en el cas dels uns i de les altres. EL copio aquí, […]

O ens pixem tots o no es pixa ningú

El llibre de la Marató de l’any 2013 duia per títol La solidaritat no degenera, perquè va dedicar-se a les malalties neurològiques degeneratives (esclerosi múltiple, ELA, Alzheimer…). Aquest any es dedica a les persones que han tingut un ictus o lesions cerebrals i medul·lars traumàtiques. Al llibre de la Marató 2013 vaig tenir el plaer de poder-hi publicar un relat titulat ‘Al replà’, on la protagonista pateix incontinència.

La incontinència urinària i/o fecal pot ser una de les conseqüències de diverses malalties neurològiques degeneratives (com la que jo tinc) i també pot ser una de les conseqüències de les malalties que aquest any s’abordaran a TV3. Els problemes de mobilitat limiten les activitats diàries, però si hi ha res que limiti de debò l’autonomia, l’autoestima i la mobilitat no són les cames, són els esfínters.

Haig de dir que l’equip de la Marató va acollir el meu relat amb molt d’entusiasme i comprensió. Però també haig de dir (sense retreure res) que des de l’editorial em van suggerir que canviés de tema. Hi havia un argument que els donava força per a demanar-m’ho: coneixien una persona amb esclerosi múltiple i això no li passava. Jo només podia respondre d’aquesta manera: a aquesta persona, això no li passa o no us ho explica? I aquesta és la qüestió. Qui vol explicar que es pixa? I qui vol explicar que tampoc no controla les evacuacions intestinals? Qui? Ningú. A veure, que tampoc no cal. No estic dient que haguem de parlar de pipí, caca i altres temes escatològics perquè no fa cap falta i la discreció també és un bon aliat, però el problema existeix. Després de publicar el relat vaig rebre trucades i missatges de suport que es podrien resumir amb aquesta frase: ets molt valenta. Doncs no, en discrepo. No es tracta de valentia, sinó de pragmatisme, perquè estic tipa de passar-m’ho malament i d’haver de viure situacions molt compromeses. No és ni valentia ni militància, és un clam a la comprensió: si això passa, els altres ho han de saber per tal d’evitar situacions incòmodes per a tots. Només amb naturalitat es pot conviure amb uns esfínters díscols.

Des de fa ja uns quants anys, a les televisions podem veure els anuncis que fan publicitat de les meravelloses compreses per a la incontinència urinària. Ens diuen que són per a les petites pèrdues d’orina (i en algun anunci s’hi afegeix que també ho són per a les no tan petites). Em sembla fantàstic, és un gran avenç tractar d’aquest tema tabú. Les protagonistes d’aquests anuncis són sempre dones (es veu que només es pixen elles) i són dones estupendes de mitjana edat o ja amb els cabells blancs que ballen, van al gimnàs, fan d’àvies jugant amb els nens o van a fer compres i se senten superatractives. I els homes, que no tenen petites (i no tan petites) pèrdues d’orina? Els homes no es pixen? Ho sabeu que, a més d’existir la Tena Lady (i haig de fer forçosament referència a la marca), existeix la Tena Men? Com és que no se’n pot parlar, de la incontinència masculina?

És cert que la incontinència urinària afecta més les dones que els homes per causes anatòmiques i fisiològiques que ens diferencien. En les dones es deu a la pèrdua del to muscular del sòl pelvià i als canvis hormonals postmenopàusics. En els homes es deu a l’augment de la mida de la pròstata. Però hi ha una cosa que ens iguala: que en tots dos casos es deu, també, al sobrepès i a l’envelliment.

Si bé és cert que en l’edat adulta la incontinència urinària afecta el doble de dones que d’homes, a partir dels seixanta-cinc anys, segons l’Observatorio Nacional de la Incontinencia (creat per estudiar i difondre el que ells anomenen ‘la malaltia silenciosa’), la pateixen gairebé el 40% de les dones i entre el 14% i el 29% dels homes. Per tant, una xifra que es pot acostar al 30% d’homes grans és una xifra que representa un bon nombre de clients potencials.

Si escric això és per picar l’ullet a tots els homes que ho pateixen des del més absolut anonimat. Les dones ja podem fer bromes sobre això i podem anar a comprar al súper i deixar el nostre paquet damunt la cinta, al costat del bròquil, la llet o els cereals de l’esmorzar.

Homes, reclameu la vostra llibertat, perquè o ens pixem tots o no es pixa ningú.

 

 

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*