Tot això ho faig perquè tinc molta por

Empar

Una lectura d’estiu: els dotze contes d’Empar Moliner amb què va recollir el premi Mercè Rodoreda a la darrera Nit de Santa Llúcia.

S’ho val, ni que fos només per la història de l’escriptora Sandra de Fluvià i el periple de l’original que li valdrà un premi cèlebre: cal fer un esforç per no llegir les converses amb l’editora i l’evolució del vestit quadribarrat en clau de roman à clef…

Però ara en vull retenir aquesta frase d’un altre conte, “El tema de l’article”, probablement un dels més aguts del recull. La popular articulista Meritxell Romagosa, avui òrfena d’idees, acut a la vetlla del cuiner Quim Segarra, que acaba de morir, i se li acosta una dona:

Era la vídua. No podia ser ningú més. Totes dues van abraçar-se. I aquella abraçada va commoure de veritat la Meritxell. Li saltaven les llàgrimes amb molta facilitat. Era empàtica. no podia evitar-ho. Eren llàgrimes en abstracte. Les llàgrimes per la pena aliena. Les llàgrimes de les ploraneres deks enterraments egipcis. Plorava fàcilment, perquè es posava al lloc dels altres fàcilment. Per això era tan bona fent articles. No era hipocresia. Era un excés de sentimentalisme.

Definició d’impacte del personatge. I potser d’alguna cosa més: perquè, no té també alguna cosa de característica nostrada aquesta torbadora proximitat entre el sentimentalisme i la hipocresia?

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lectures i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*