Sondejos

Una de les sorpreses d’aquest matí ha estat obrir el diari i llegir l’article de l’amic i narrador Josep M. Fonalleras, que ha estirat tant com es deixava, i bé, una piulada meva de fa uns dies. Diu en Fono: […]

Sondejos
Josep M. Fonalleras

L’amic i poeta Oriol Izquierdo em fa la següent reflexió: «¿I l’obsessió de voler saber què ha passat en comptes d’esperar a saber-ho? Les enquestes a peu d’urna responen a una patologia: Curem-nos-en». Té raó. Sabem (i aquest diumenge n’hem viscut un exemple diàfan) que l’únic resultat que compta és el de l’escrutini final. Això ho diuen —fent cas del manual— els perdedors i els guanyadors hipotètics del sondeig. Els primers, perquè compten que riuran els darrers, i els segons, perquè no hi ha res pitjor que celebrar una victòria que acaba essent un fracàs. I, tot i això, no podem deixar d’estar enganxats a la precipitació. És una patologia, com diu l’Oriol. Com que sabem que, en el moment de tancar els col·legis electorals, ja no hi ha res a fer, ja està tot dat i beneït, aleshores, en aquest afany d’avançar-nos als esdeveniments, desitgem saber què amaguen les urnes. Són aquells instants quàntics en els quals encara no és segur que el gat estigui viu o mort, o totes dues coses alhora. És dins la capsa —com el resultat de les votacions— amb tot un món de possibilitats per endavant.

Després es produeix un efecte pervers. Els que guanyaven amb el sondeig fan cara de perdedors quan se sap la veritat de l’escrutini. I a la inversa. La decepció del perdedor anunciat es torna alegria desbocada. No volem marge per a la sorpresa i resulta que és la sorpresa qui ens agafa del coll i ens estira les orelles.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cosa pública i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*