Tornar a llegir Joan Oliver i Pere Quart

pere-quart-604x270

Fa pocs dies, el 18 de juny, s’esqueia que feia trenta anys de la mort de Joan Oliver, i Vilaweb em va demanar de recordar l’autor de Sabadell i el seu germà poeta, Pere Quart. Vaig posar-m’hi fent-me una pregunta: què diria l’Oliver, avui, d’ara mateix? I, sense gosar respondre-hi directament —prefereixo no imaginar quina mena d’estirabots deixaria anar, malhumorat com el va fer tornar la cosa pública els seus darrers anys—, vaig apuntar el que segueix. […]

Tornar a llegir Joan Oliver, un mirall d’ara mateix

El 18 de juny de 1986, ara fa trenta anys, moria Joan Oliver, poeta, dramaturg, traductor, home de lletres i intel·lectual compromès amb el país i el seu temps. Referent a l’exili, durant la dictadura i en els moments convulsos de la transició, pot semblar que la seva figura s’hagi esvaït després de mort i just en tombar el segle. I si féssim una enquesta entre joves i no tan joves segur que l’índex de record del seu nom o del del seu indissociable Pere Quart ens duria a aquesta conclusió.

Però no ens enganyem: Oliver no és, en això, una excepció. A casa nostra són ben pocs els escriptors que han pogut sobreposar-se a l’oblit després de morir. I si us en ve algun al cap per desmentir-me, és molt i molt probable que sigui gràcies a la mediació d’una efemèride poc o molt celebrada institucionalment. Per a això serveixen les commemoracions. Perquè el sistema editorial català és a hores d’ara tan feble que amb prou feines es permet de mantenir per ell mateix un mínim fons d’obres clàssiques a l’abast dels lectors. I, alhora, el parc de lectors és tan primet en quantitat i en exigència que, per regla general, ni tan sols no el troben a faltar.

I doncs, valdria la pena que els lectors d’avui poguessin rellegir encara Joan Oliver i Pere Quart? Per jutjar-ho per vosaltres mateixos, feu-ne la prova a partir d’un exemple agafat al vol, aquell “Assaig de plagi a la taverna” que estrafà amb traça i murrieria l’assaig de càntic d’Espriu.

Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra

diu, per començar, com si es tractés d’un militant de l’ANC mirant de refer-se després del debat de pressupostos. I així capgira, i complementa, el cant d’Espriu al sacrifici personal amb un exercici de destranscendentalització —excuseu la paraulota— del tot saludable:

Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva —i nostra—
bastant neta, envejada, bonica pàtria

acaba, amb serietat carregada d’ironia. Si l’exemple us obre la gana i recorreu, posem per cas, a més dels poemes de Pere Quart, els articles o el teatre d’Oliver, segur que us sorprendrà descobrir-hi tants miralls d’ara mateix. Només per aquesta capacitat diguem-ne prospectiva, ja mereixeria que el rellegíssim i, així, el féssim tornar a parlar.

 

[Presideix aquesta entrada la imatge amb què Vilaweb va il·lustrar el meu text: Retrat del poeta Joan Oliver i Sallarés, Pere Quart, el gener de 1971, de l’exposició “El goig i la revolta. Fotografies de Pilar Aymerich”, al Palau Solterra de la Fundació Vila Casas de Torroella de Montgrí. FOTO: PILAR AYMERICH.]

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet, Lectures, Opinió publicada i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*