Oi?

He tornat a trobar una estoneta per fer net de diaris de dies passats —i quina falta que fan, aquestes estones!— i m’he topat amb un article de Marina Subirats, a l’Ara de diumenge 17 de maig, “Obsolescència educativa i alguna bona nova“, que val la pena llegir.

Tant, que no em sé resistir a copiar-ne els dos darrers paràgrafs, per anar-hi pensant:

Ara es vol educar en l’emprenedoria a les escoles: no és parlant de finances com es pot ensenyar a ser emprenedor, sinó estimulant la capacitat de prendre iniciatives, de trobar les solucions en un món complex però ple d’eines a l’abast de tothom. Donant, a cada persona jove, la confiança en la seva capacitat d’inventar, de crear, de fer, sense reprimir-la per adaptar-la a normes rígides. Tal com ha fet el bon professorat ara i sempre, però sovint “contra el sistema”, és a dir, malgrat l’allau d’obstacles que se li imposen per poder educar com cal.

Algú ha trencat el cercle inamovible dels aprenentatges abstractes, destinats sobretot a mostrar la capacitat d’obeir. Els jesuïtes han fet saber fa poc temps que assagen un nou model pedagògic, traient barreres de tot tipus, obrint les aules, creant equips basats en projectes. Eliminant el concepte d’assignatura. S’ha de veure més a fons com funciona, però a priori és una bona notícia: per una vegada, és d’una part de l’Església que ens ve una innovació educativa positiva. No té sentit dedicar l’escola a transmetre informació, ara que n’hi ha pertot: cal educar els hàbits, els valors, la capacitat de viure i de conviure, en l’absència de models fixos que caracteritza el nostre temps. Cal un temps educatiu nou: donar criteris i seguretat en la pròpia capacitat, ara que ser jove vol dir no tenir lloc en la societat. Quan tot canvia, el model de persona no pot estar basat en normes decimonòniques obsoletes simplement perquè als nostres governants no els interessa l’educació.