Oi?

Dissabte es va celebrar al Barts del Paral·lel, un any més, la festa de proclamació i lliurament dels premis Al Vent per a persones amb discapacitat intel·lectual, la setena edició dels de narrativa i la primera de poesia. Hi vaig ser, de bracet entre d’altres de Lali Ribera, Jordi Roig i Vicent Sanchis, al costat de l’impulsor de la cosa, Carles Capseta. El llibret que aplega treballs finalistes i guanyadors du aquest pòrtic meu:

Les paraules que porta el vent

Després de set edicions, ja es pot dir sense cap vacil·lació que els premis Al Vent de narrativa per a persones amb discapacitat intel·lectual construeixen una història d’èxit. L’èxit que s’hagi anat incrementant, edició rere edició, el nombre de treballs concursants. L’èxit que, en conseqüència, també hagi crescut el nombre de persones que, individualment o bé en grup, accepten la invitació de confegir un text per participar-hi. L’èxit, no menor, que de mica en mica vagin essent més els centres que s’hi impliquen i converteixen, així, la convocatòria en un instrument al servei de la pròpia tasca. L’èxit que, en bona mesura, any rere any, persones i centres participants es facin seva la convocatòria i hi tornin a concursar.

Els participants, amb el suport dels seus tutors o educadors, fan experiència del valor que té la paraula, de l’enriquiment que suposa recórrer-hi per explicar-se, per donar cos a un fet viscut o imaginat. I en fan experiència sense complexos. Tots som com som. Cadascun de nosaltres és com és i, tingui les capacitats que tingui, és molt més plenament ell mateix quan és capaç de desplegar-les sense reserves servint-se de totes les eines expressives que té a l’abast: dibuixant, fent fotos, cantant o ballant, i especialment escrivint. Escriure ens obliga a fer l’esforç d’explicar-nos per ser entesos. I ens ha de predisposar a fer un altre esforç cabdal: el d’aprendre a escoltar.

Ara, després de set edicions, els premis Al Vent gosen fer un nou salt endavant: el que ha suposat enguany estrenar, al costat de la convocatòria del concurs de narrativa, una segona modalitat de poesia. Segur que obrir la participació als versos farà créixer encara més el nombre de concursants. Tant de bo els promotors del premi, i tots plegats amb ells, siguem capaços de saber treure molt de profit del potencial que tindrà aquesta expansió!

Sentim a dir que les paraules se les emporta el vent, i això sol significar que es perden. Però no per força ha de ser així. Al contrari, vull creure que gràcies a aquests premis el vent ja ha dut també a indrets ben recòndits, a persones a qui potser la paraula els havia estat negada precipitadament, la capacitat que té de dir i d’acompanyar.

_____________________________________________________________

Notes sobre les edicions anteriors dels premis al bloc del director de la ILC:

Paraules al vent
Paraules al vent des del Paral·lel
Més i més paraules al vent
Un any més ressonen paraules al vent

Trobareu un simpàtic resum dels actes de lliurament, al Facebook de l’associació Alvent.