Ser a la viquipèdia

Captura de pantalla 2015-11-18 a les 11.00.43

Ser a la viquipèdia fa un aiguabarreig de sensacions i motiva més d’una reflexió.

Com ara agrair que algú, els viquipromotors, hagi considerat que has fet algun mèrit per ser-hi. Això sí, al costat de desenes, centenars, d’altres conciutadans i de milers de coses grans i petites. L’afany de sistematització de la realitat que hi ha darrere la mirada enciclopèdica s’ha regenerat a través de les noves eines que les xarxes ens posen avui a l’abast. Una mirada que és alhora ben lluny i una mica la mateixa que tenien els primers enciclopedistes. Ara, gràcies a la capacitat aparentment infinita d’emmagatzematge, el preu de ser-hi també s’ha abaratit. De fet, la informació en xarxa alimenta la il·lusió de crear l’enciclopèdia perfecta: la que contindrà la realitat mateixa, completa en la seva infinitud i ordenada en la seva complexitat.

Com ara constatar que allò que fa gran la viquipèdia és el que també la fa petita. Una de les característiques òbvies de la informació en xarxa és la seva inevitable naturalesa de work in progress: les dades s’hi fan públiques així que hi són i és en ser-hi que, en el cas dels viquis, si més no aquesta és la intenció, entre tots les millorem, les corregim, les actualitzem. Pel que en diuen els promotors, el primer objectiu de la viquipèdia és incrementar el nombre d’entrades. Cal esperar que ben aferrat a aquest objectiu s’obstinin a assolir-ne almenys un altre, el de fer-les tan completes i contrastades, si més no amb la informació que ofereix la mateixa xarxa, com sigui possible. En aquest sentit, sovint crida l’atenció quines fonts s’hi citen com a criteri d’autoritat.

Com ara acceptar com n’és de difícil refrenar l’impuls d’esmenar, matisar o accentuar el relat que s’hi fa de tu. Si, com és el cas, l’entrada no ha estat induïda per un mateix, caldria deixar pacientment que sigui la sola viquidinàmica la que vagi arrodonint l’entrada. I costa…

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cosa pública i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*