Tinc la impressió que aquesta nota l’he feta moltes vegades. Però, malauradament, no deixa de ser cada vegada nova.
Avui la trucada intempestiva —i quan no ho és?— era, m’han dit, de Fenosa. Es veu que hi tinc contractat el gas i estan tan contents de mi, insinuava aquella noieta, que diu que em fan una oferta excepcional: manteniment de la caldera i revisions d’instal·lacions a meitat de preu. I què vol dir a meitat de preu?, faig jo, i ella em diu una xifra prou llaminera. I jo que li demano que si em pot fer arribar l’oferta per escrit, que ens ho mirarem amb calma, perquè em sembla que ens és prou avantatjosa però hi deu haver lletra menuda… I aleshores tot s’ha torçat.
Per escrit?, diu ella, no, i ara. I jo, dona, doncs com vols que compri el que em proposes. I ella, un punt aïrada, que per escrit ho rebré d’aquí a unes quantes setmanes. O sigui, ara l’aïrat era jo, després de comprar-ho, no? I se’m treia de sobre. I jo, dona, no, que m’interessa, però ja no hi ha hagut res a fer. Ha penjat el telèfon. O he penjat jo veient que em deixava amb la paraula a la boca.
Es veu, si hem de creure les primeres paraules que he sentit quan he despenjat, que enregistren la conversa. Tant de bo sigui així, i l’escoltin i la facin pública. Perquè la Fenosa aquesta, o els que truquen en nom seu, no hi queden gaire ben parats.