Oi?

Fins fa unes setmanes en aquest terraplè, al peu de la Carretera Alta de Roquetes, quedaven vestigis d’un petit edifici. Era la casa del guarda que vigilava l’accés a la Vall de Can Masdéu. […]

En quedaven vestigis, dic: les bases dels quatre murs exteriors, petits munts de runa i les bigues del sostre ensorrat. El pas del temps hi havia donat una mica d’estabilitat: enfilar-s’hi i saltar entre la sorra i els maons no semblava gaire perillós, o això devien pensar els estols de gats que hi passaven llargues estones de contemplació…

El pas del temps, sí: deu fer deu o dotze anys que la casa del guarda va ser aterrada, llavors que el col·lectiu que fa ja una pila de temps que dóna ús a Can Masdéu i als horts que l’envolten va intentar fer-ne un punt d’informació per accedir-hi. Els propietaris legals del terreny, em sembla que és la Fundació Hospital de Sant Pau, desautoritzats en judici a desallotjar els okupes, van respondre amb un bulldòzer a la iniciativa dels seus hostes indesitjats.

Durant una dotzena d’anys, doncs, l’accés a la Vall de Can Masdéu tenia un aspecte deplorable, literalment ruïnós, gràcies a la decisió qüestionable de demolir parcialment la casa del guarda i a la desídia, si no una cosa pitjor, d’abandonar-hi les ruïnes ni que poguessin arribar a ser perilloses. Finalment, aquesta tardor la demolició ha estat duta fins al final, s’ha retirat la runa i s’ha endreçat mínimament el teraplè.

Per què ara? No crec que sigui casualitat: quedava un petit espai de l’antiga casa dempeus: una cambra que no devia fer més de cinc o sis metres quadrats. Des de la primavera algú hi havia col·locat una mena de porta i s’hi havia instal·lat per passar-hi les nits a cobert. No vaig veure mai qui era. Vés a saber, ara, on deu o deuen haver anat a raure…