Aquí hi havia una casa

Fins fa unes setmanes en aquest terraplè, al peu de la Carretera Alta de Roquetes, quedaven vestigis d’un petit edifici. Era la casa del guarda que vigilava l’accés a la Vall de Can Masdéu. […]

En quedaven vestigis, dic: les bases dels quatre murs exteriors, petits munts de runa i les bigues del sostre ensorrat. El pas del temps hi havia donat una mica d’estabilitat: enfilar-s’hi i saltar entre la sorra i els maons no semblava gaire perillós, o això devien pensar els estols de gats que hi passaven llargues estones de contemplació…

El pas del temps, sí: deu fer deu o dotze anys que la casa del guarda va ser aterrada, llavors que el col·lectiu que fa ja una pila de temps que dóna ús a Can Masdéu i als horts que l’envolten va intentar fer-ne un punt d’informació per accedir-hi. Els propietaris legals del terreny, em sembla que és la Fundació Hospital de Sant Pau, desautoritzats en judici a desallotjar els okupes, van respondre amb un bulldòzer a la iniciativa dels seus hostes indesitjats.

Durant una dotzena d’anys, doncs, l’accés a la Vall de Can Masdéu tenia un aspecte deplorable, literalment ruïnós, gràcies a la decisió qüestionable de demolir parcialment la casa del guarda i a la desídia, si no una cosa pitjor, d’abandonar-hi les ruïnes ni que poguessin arribar a ser perilloses. Finalment, aquesta tardor la demolició ha estat duta fins al final, s’ha retirat la runa i s’ha endreçat mínimament el teraplè.

Per què ara? No crec que sigui casualitat: quedava un petit espai de l’antiga casa dempeus: una cambra que no devia fer més de cinc o sis metres quadrats. Des de la primavera algú hi havia col·locat una mena de porta i s’hi havia instal·lat per passar-hi les nits a cobert. No vaig veure mai qui era. Vés a saber, ara, on deu o deuen haver anat a raure…

 

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Vida diària i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*