Robin Williams

Cadascú és com és i la veritat és que pel seu histrionisme Robin Williams no podia ser de cap manera un dels meus. Però no ha estat així. […]

No ha estat així sinó que, mira com són les coses, s’ha convertit en un dels actors de referència de casa. Sobretot per dues pel·lícules: Jumanji, imprescindible entre les lectures infantils, i Hook, que ignoro què en va dir la crítica però sempre m’ha semblat una memorable recuperació de la figura de Peter Pan.

Hi ha, també, és clar, El club dels poetes morts: quan es va estrenar, fa un quart de segle, ens va fascinar -i ho dic així, en plural, perquè em sembla recordar que va ser un enlluernament col·lectiu-. Tots ens sentíem una mica poetes i volíem canviar l’educació, ni que aquí ja no fos tan tronada com la que es veia allà… Ahir la vaig tornar a veure i encara em va semblar més digna i pertinent. I trista.

Llegeixo que, segons el parer dels especialistes, la millor de les seves pel·lícules és El rei pescador i m’adono que no l’he vista. Segur que avui mateix o demà en tindrem ocasió. Deu ser aquesta la principal virtut, potser l’única, de la necrofília televisada…

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lectures i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*