Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Desert d’amics…

Veig que una de les preguntes que es va repetint —fa una estona, per exemple, durant una bona conversa al 3/24 entre Álvaro i Sobrequés— és: com se sent, ara, Jordi Pujol? Ho ignoro, és clar, però m’han vingut al cap els versos de Jordi de Sant Jordi… […]

Desert d’amics

Desert d’amics, de béns e de senyor,
en estrany lloc i en estranya contrada,
lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caitivada,
me trob del tot en mal poder sotsmès,
no vei algú que de mé s’haja cura,
e soi guardats, enclòs, ferrats e pres,
de què en fau grat a ma trista ventura.

Eu hai vist temps que no em plasia res;
ara em content de ço que em fai tristura,
e los grillons lleugers ara preu més
que en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vei que ha mostrat son voler
sus mé, volent que en tal punt vengut sia;
però no em cur, pus hai fait mon dever
amb tots los bons que em trob en companyia.

Tots aquests mals no em són res de sofrir
en esguard d’u qui al cor me destenta
e em fai tot jorn d’esperança partir:
com no vei res que ens avanç d’una espenta
en acunçar nostre deslliurament.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cosa pública | s'ha etiquetat en , , , per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent