Retolació conceptual interurbana
Ara fa vuit dies sortíem de Riba-roja i, de tornada, passàvem per Flix. En el camí d’anada, divendres fosquejant, ens havia sorprès aquesta senyalització en una cruïlla. […]
A la dreta, camí de l’atur. A l’esquerra, directament a la misèria. Totes dues opcions dessota el nom d’Erkimia, durant tants anys bóta de Sant Ferriol i finalment cara amarga de la crisi i encarnació de tots els mals per a aquesta població de la Ribera d’Ebre.
Per què tenim aquesta mena de tendència al monocultiu empresarial o econòmic i al queda’t aquí i fem-nos-ho sols que els dels pobles del costat ja s’espavilaran? Sabrem fer-ho d’una altra manera en el país nou, o preferirem no haver après res dels errors i les antigues maneres?
A la foto no es veu, però entre l’atur i la misèria hi havia un camí del mig que no se sap on duia. És el que vam agafar nosaltres per arribar a Riba-roja. És el que voldria que construíssim per al futur…
