El temps, segons Sampere

Rellegeixo Màrius Sampere i em fascina el to solemne de Pandemònium o la dansa del si mateix, un llibre de proses i aforismes aproximadament nietzscheans aparegut el 2008, solemne o potser, també, carregat de la ironia blava que s’amaga rere els seus ulls. […]

Vegeu, si no, el text

 

El temps

Si, segons que penso, el temps és la línia que enllaça l’entrada i la sortida d’ell mateix, aquesta capiculació, sempre instantània, no descriu cap roda immortal, sinó que garanteix l’acabament continu, fins i tot abans d’imaginar un sol punt de partida. Per tant, el temps podríem definir-lo com la mort que no mor, en el doble sentit de triomf, perquè és perdurable, i de derrota, perquè es manté viva.

 

Que m’ha fet pensar en un dels primers poemes de Sampere, el segon de L’home i el límit, el llibre amb què es va donar a conèixer l’any 1963 guanyant el Carles Riba, que diu

 

Pròleg encara

Ha passat el temps.

Nasqué el temps allí mateix
Plorà de les branques
s’estirà per les llavors,
fou, talment,
una abraçada per dintre.
I la lluna,
traient-se un núvol del davant, s’oferí morta
per primera vegada.

S’havien fet els camins, les cantonades
dels camins, les pedres tallades pel fred,
la recerca de la font,
el sospìr d’alleujament,
i l’home,
llavicaigut, interrogà: qui som?
a l’embussada orella de la terra.

 

I va passant el temps. I l’interrogant encara ressona.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Lectures i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*