Oi?

Me l’ha duta, com un obsequi de canvi d’any, l’autor, que n’ha fet un tiratge de només cinquanta exemplars. Per tant, em sento doblement privilegiat: per tenir-ne un exemplar i, a més, per tenir-hi un poema. Aquesta “Façana”, primera part d’un breu díptic suggerit per la fotografia:

Façana

De la finestra estant
veig aquesta ombra
d’arbre entre boires:
què s’amaga en la seva nit d’hivern?
Quina llum reflectien
les seves fulles
quan l’abrigaven?
Quins records evoca, ara, ossada
de tants braços i dits?
Quina llum s’hi reflectirà
quan el fred es dissipi
i despunti el color en les branques mortes?
Mostrarà, llavors, quan les fulles
el tornin a cobrir
i sigui un tornassol de xiuxiueigs,
les meves pors,
o les dissimularà més encara?