Oi?

Algunes notes d'un bloc d'Oriol Izquierdo

Una enquesta particular

Així encapçala Montserrat Serra el petit regal d’aniversari que Vilaweb ha preparat per als escriptors nascuts l’any 1963, que en som molts més que els primers onze que hem respost a la seva proposta. Són tres preguntes que s’inspiren en les que La Revista va fer l’any 1933 als escriptors amb l’excusa de commemorar el primer centenari de la Renaixença.. En copio les meves respostes. […]

—Quin és el vostre ideal vital i professional?

A aquestes alçades de la pel·lícula, respondria glossant la ‘Tirallonga de monosíl·labs’ i diria, espero que expressivament, que en tindria prou amb ‘un xic de poc’… Ideal, dius? El més radical de tots: poder viure, i això també vol dir treballar, sense haver de renunciar del tot a la dignitat.

—Quin concepte us mereix la generació que us ha precedit?

Em resisteixo a parlar de generació i, per tant, a fer generalitzacions que per força seran imprecises i injustes. En la ‘generació’ anterior hi tinc bons amics i a més, després de tants anys de brega (fent d’editor de molts d’ells o des d’altres i encara més altes responsabilitats), em sembla que sé reconèixer talent literari en molts dels que hi pertanyen i, de la seva mà, unes quantes obres ben rodones i alguna de gran i tot.

Amb tot, si he de fer l’esforç de respondre a la pregunta se m’acut de dir que, vist des d’ara, la generació anterior sembla haver estat col·lectivament a l’alçada de les seves circumstàncies històriques, que no eren qualssevol: el pas de la resistència a la ‘normalitat’ democràtica transitant en l’endemig per una transició que va ser un camp de mines.

—Com voldríeu que fos el demà de Catalunya / les Illes Balears / el País Valencià?

La resposta impulsiva és dir lliure!, amb signe d’exclamació, i esperar-ho, i exigir-ho. I això vol dir, naturalment, independent. Si posem a la resposta un matís de correcció política, necessària, ho podríem dir així: vull que el demà de Catalunya, de les Illes i del País Valencià sigui el que decideixin els ciutadans de cadascun d’aquests països. I jo treballaré perquè els ciutadans de Catalunya vulguin, com jo, que el nostre país sigui un estat tan independent com ho són els altres. I desitjo que els ciutadans de les Illes, del País Valencià i dels altres països catalans vulguin, també, conquerir la seva independència i apostin aleshores, com hi aposto jo, per la lliure federació dels Països Catalans.
 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Carnet per oi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent