Gibraltar és espanyol

En l’última col·laboració que m’ha publicat el butlletí del Centre d’Estudis Jordi Pujol recordo la intervenció de Carles Flavià en el concert del 29 de juny al Camp Nou. Tal com segueix: […]

Voldria recordar un dels moments de comunió que es van produir en el transcurs del magne Concert per la Llibertat del passat 29 de juny. Això va ser durant una de les pauses entre actuacions, quan les pantalles disposades per tot el Camp Nou retransmetien adhesions de personalitats ja fos internacionals o no presents en persona en l’acte, i s’hi va donar pas a Carles Flavià.

Amb el posat més seriós que, com a bon humorista que és, sap fer, Flavià va afirmar que és segur i no hi ha cap mena de dubte que Espanya està a favor del dret a decidir. Pausa. El dret a decidir… dels ciutadans de Gibraltar.

La reacció, almenys entre els que hi paràvem atenció, va ser esclatar en una sonora riallada. I és que l’analogia està molt ben trobada, i té força. Potser més i tot que no es pensa el seu autor. Segur que molts, com jo mateix, vam pensar de seguida que l’argument que contenia era incontestable. I que el podríem engaltar entre cap i coll de tots els unionistes per desarmar-los de raons.

Però així que ho intentes o hi penses una mica t’adones que no, que no és aquesta la seva força. Perquè, no ens enganyem: Espanya no acceptarà mai de sotmetre l’elecció de la ciutadania a referèndum, ni tan sols en el cas dels gibraltarencs. Simplement, ras i curt, perquè des de la perspectiva d’un espanyol Gibraltar és Espanya. I això cau fora de tota discussió.

Diria que massa sovint ens encega la nostra passió cartesiana i raonadora, la convicció que la política és diàleg i pacte, i la certesa que la raó històrica és al nostre costat i que al capdavall, com la veritat mateixa, no s’imposarà per la força sinó pel seu propi pes. Ens enceguen, doncs, fins al punt d’oblidar que la qüestió clau, el veritable xoc de legitimitats, és l’oposició entre la raó democràtica i les essències patriòtiques.

A nosaltres no ens fa por la democràcia, sobretot perquè entenem que res no pot estar per damunt de la lliure voluntat dels ciutadans. Per a Espanya i els espanyols –i ja em perdonaran la generalització si finalment n’hi ha algun d’extraviat–, res no està ni pot estar per damunt de la seva realitat essencial. I per això, davant l’analogia de Flavià, com davant la nostra reivindicació del dret a decidir, només poden mostrar perplexitat i repetir, com un mantra etern, que Gibraltar és Espanya, que Catalunya és Espanya, que Espanya és Espanya. Vet-ho aquí.

I vet aquí com, potser sense saber-ho, amb la seva analogia Flavià va mostrar de la manera més succinta l’arrel del problema. I la seva insolubilitat. Carreguem-nos de raons davant el món, doncs, d’acord. Però preparem-nos per fer sols i valents el pas definitiu. Que no és altre que gosar dir, i provocar-ne les conseqüències, que no som espanyols. Perquè no en volem ser. Per incomprensible que això resulti als que se’n senten.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada ha esta publicada en Carnet. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*