Quinze anys de la biblioteca Jaume Vila
Una bona taula parada fa venir gana. Recordo que una de les sorpreses més esperades pels convidats a la celebració dels premis literaris de Mollerussa era la taula del restaurant on es celebrava el sopar posterior a la concessió dels guardons. Vaig tenir el privilegi de comprovar-ho any rere any les set vegades que vaig ser membre del jurat del premi Rovelló d’assaig de literatura infantil i juvenil, des de la seva creació el 2002 fins al 2007.
Després d’una gala oberta a la sala d’actes del centre cultural, en què els jurats valoraven els treballs presentats a la convocatòria i els premiats mussitaven paraules d’agraïment, una veritable celebració col·lectiva amb il·lustracions sonores a càrrec d’alumnes de l’escola de música i el discurs final, esperadíssim, de Josep Vallverdú, padrí literari de la festa, després de tot això, la comitiva d’organitzadors i autoritats, jurats i guardonats, fèiem el gest de sortir de Mollerussa camí de Bellpuig fins que trobàvem, de seguida a mà esquerra, el complex del Big Ben.
Allí, en un dels menjadors, ens esperava una taula parada expressament per a l’ocasió i, gairebé sempre, un menú de cuina d’autor que posava el seu cuiner a l’alçada dels de més renom del país. Quan dic que la taula estava expressament parada per a l’ocasió vull dir exactament això, i hi he de posar l’accent: entre el bé de déu de plats i platets i coberts, de gots i copes, enmig de tot el que compon una taula correctament parada, destacaven amb veu pròpia diversos elements decoratius que construïen una composició al·lusiva a la lectura i el fet literari, ja fos a base de formes i colors, muntada sobre pedres o evocada a partir de motius florals. I hi va haver un any, potser l’últim que hi vaig assistir, que el que componia aquell excepcional poema objectual era una corrua de llibres vells, amb les tapes gastades per l’ús i amb la capacitat de suggestió que té la memòria feta cosa… I semblaven escollits en funció dels comensals!
Després del 2007 no he tingut ocasió de tornar a Mollerussa ni d’entaular-me altra vegada al Big Ben. Però no puc evitar d’associar la biblioteca Jaume Vila de Mollerussa amb els bons àpats. Perquè tinc molt bon record de les vetllades que seguien la proclamació dels premis literaris. I, sobretot, perquè hi ha biblioteques i hi ha bibliotecaris que, com aquella taula parada, obren la gana de llegir. I a Mollerussa ara fa quinze anys que teniu l’oportunitat de descobrir-ne una.