L’hora dels ciutadans

Al Butlletí del Centre d’Estudis Jordi Pujol formulo, encara tendra, una proposta d’objecció de consciència a la ciutadania espanyola. I és que el cos m’ho demana. […]

Fa unes setmanes l’advocat de l’Estat (espanyol, naturalment) argumentava des de les seves essències pàtries i suposadament constitucionals contra la declaració de sobirania del nostre Parlament. Pocs dies després era Telemadrid que feia gala del seu sentit de la veritat i del respecte titllant de «nazi» poc o molt tot el sistema polític català. Són dues de les darreres reaccions al creixement de l’independentisme en la nostra societat.

I són dues reaccions que tornen a provocar malestar i indignació. I cal fer un esforç, encara un altre, per no reaccionar a les reaccions amb paraules gruixudes i gestos estridents. Però fem-lo, perquè segur que, si obeeixen a algun pla –i a hores d’ara ja tenim indicis prou provats que l’Estat espanyol en té uns quants, de plans, i no contempla amb passivitat el nostre procés d’emancipació nacional–, deu ser justament el de provocar sortides de to, la ira col·lectiva i, si és possible, algun brot de violència i tot, per petit que sigui.

Contra això, hem de continuar-nos carregant de raons, hem de donar suport als partits i els polítics que articulen políticament el procés –i alhora pressionar-los perquè no facin ni un pas enrere–, hem de reforçar les entitats que recullen les nostres inquietuds i teixeixen el moviment social per la independència. Conjugant simultàniament dues perífrasis verbals que no han de ser antagòniques: som pacients, tenim molta pressa. Som pacients, i per tant no defallirem, no ens deixarem desanimar per les dificultats, no desistirem dels objectius més ambiciosos per més que costi avançar-hi. Però, alhora, tenim molta pressa, i per tant no esperarem de braços creuats que els altres facin la feina. En farem, cadascú des del seu àmbit. Fem-la.

Arriba l’hora dels ciutadans. Penjarem més estelades als balcons, si cal. Tornarem a sortir al carrer festivament, si cal i tantes vegades com calgui. Però, també, pagarem els nostres impostos a l’Agència Tributària de Catalunya, i engrescarem familiars i veïns a fer el mateix, per tenir-la a punt del nou tancament de caixes tan bon punt en sigui l’hora. Fem tot això, i preparem-nos per fer molt més.

Davant la reacció escèptica, incrèdula, hostil, desdenyosa de l’Estat espanyol i els seus poders fàctics, deu ser l’hora de fer un altre pas endavant. Posem-hi més pressió. Quina? Segur que no sóc l’únic que espero que l’ACN i Òmnium Cultural convidin els ciutadans catalans a un nou compromís. Ni que pugui semblar només simbòlic. Que no ho serà.

Volem renunciar a la ciutadania espanyola. ¿Com ho he de fer per donar-me’n de baixa? ¿A qui he d’adreçar aquesta renúncia? ¿A quina entitat europea he de demanar empara, com a ciutadà europeu que sóc de ple dret, en previsió de les represàlies de què sens dubte seré objecte?

Fa uns anys, centenars, milers de joves vam perdre la por de l’ordre establert i vam fer-nos objectors de consciència contra el servei militar. Objectem ara contra un Estat que, lluny de reconèixer la lliure voluntat dels seus ciutadans, pretén tractar-nos com a súbdits sempre menors d’edat. Perquè no ho som. Ni menors d’edat, ni –diguin el que diguin els papers– resignats súbdits espanyols.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada ha esta publicada en Carnet. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*