Oi?

Fa vuit dies, dijous de la setmana passada, vam debatre amb l’enòleg Sergi  Esteba, del Castell del Remei, sobre les analogies entre el procés de creació de l’escriptura i el vi. La taula rodona tancava el cicle “Biblioteques amb DO” a la Biblioteca Jaume Vila de Mollerussa. […]

Em vaig demanar si la creació literària es pot considerar un procés en què es vinifiqui la paraula, com es vinifica el raïm per onbtenir el vi.

Hi ha un equivalent de la verema o collita de raïm madur que sigui a la base de l’escriptura? I la tria dels fets viscuts i la seva combinació amb les lectures, ¿es correspon en certa mesura amb la barreja i la separació de la rapa? No és com el most, el text impulsiu, escrit a raig, amb què sovint arrenca una primera redacció? I es podria fer un paral·lel entre els dubtes sobre l’interès, el sentit o el valor del que escrivim i les necessàries correccions i manipulacions del most? No ha de fermentar un text, com el vi, perquè suporti la lectura i la relectura? El trafegament, el premsatge, l’envelliment o l’embotellament, ¿quines correspondències tenen en el procés de creació literària? I la degustació? I l’embriaguesa, fins i tot?

Resseguir, explorar, inventar aquestes analogies ens va permetre entendre una mica més el procés d’escriptura, els seus diversos moments, des del de màxima intimitat creativa fins al procés editorial i la publicació del text, des de l’impuls creatiu fins a la lectura. Per degustar-la millor.