Algunes formes de frau: avui volem… sense maletes

Segon comentari al Butlletí del Centre d’Estudis Jordi Pujol, aquesta vegada sobre una de les incomptables i fascinants experiències que ens reserva volar amb low cost. […]

De les nombroses formes de frau que les companyies aèries ens han ensenyat que són possibles, si més no d’ençà de la invenció del low cost, avui voldria parlar d’una que sembla prou subtil. O més aviat capciosa.

Aparentment, comprar un bitllet d’avió és d’allò més fàcil. Vas a la pàgina web de la companyia que has triat, que sol ser la que anuncia els preus més econòmics, i et deixes guiar pas per pas: dius on t’envolaràs i on aterraràs, quin dia ho vols fer, si només vols anar o anar i tornar, esculls el vol, indiques quants volareu i quants seran adults i quants infants o nadons, si facturaràs equipatge, si vols assegurança, i encara pots elegir entre una oferta ben variada d’altres serveis complementaris, com reservar hotel o llogar cotxe. Quan has arribat a aquest punt ja sols saber què et costarà de debò el viatge, amb totes les opcions imaginables, fins i tot l’elecció del seient, i amb les temudes taxes incloses, i deus haver deixat anar algun renec. Finalment poses totes les dades que identifiquen els passatgers, un per un, i introdueixes les xifres màgiques de la targeta de crèdit. La màquina rumia una estona i et demana paciència fins que et confirma que la transacció econòmica ja és un fet. Volaràs.

Aturem-nos en el pas en què has de definir l’equipatge. El formulari explicita quines són les dimensions màximes i el pes de la bossa de mà que et pot acompanyar a la cabina, i hi posa alguns dibuixets per deixar-ho ben clar. Et demana si facturaràs maletes i d’una manera més o menys directa t’aclareix que poden pesar, en el cas de Vueling per exemple, fins a vint-i-tres quilos. Si dius que sí, que en facturaràs una, et demana si en vols facturar cap més. I no és estrany que, si voles gaire lluny o per fer-hi una estada prou llarga, optis perquè en siguin dues o més. El comptador incrementa el preu d’acord amb els diversos complements, i endavant.

I arriba el dia de volar. Quan treus la targeta d’embarcament a l’aeroport, et trobes que només pots embarcar vint-i-tres quilos d’equipatge. En tantes maletes com hagis previst de facturar, al preu relativament assequible posem-hi de dotze euros cadascuna, però només vint-i-tres quilos en total. O pagar el pes de més, posem-hi també a dotze euros el quilo. I aleshores descobreixes fins a quin punt la informació que apareixia al web en el moment de fer la compra és enganyosa. I has de decidir de pressa si, a més d’enrabiar-te, deixes les maletes o pagues que és gata.

Costa d’entendre que es pugui facturar més d’un embalum però no més pes, i que en canvi en el moment de l’embarcament es pugui comprar més pes, això sí, a un preu del tot abusiu. Costa d’entendre si no és que tot respon a un pla potser legítim per arrodonir el compte de resultats de la companyia sense renunciar a l’atractiu publicitari d’un low cost que cada dia surt més car.

Quant a oi

Lector, editor, dinamitzador literari i, fins i tot, botiguer. Professor de literatura i humanitats a la Universitat Ramon Llull i a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (2007-2012). S'ha dedicat sempre a la promoció d'activitats literàries i el foment de la lectura. Ha exercit la crítica literària i el periodisme cultural en diversos diaris i revistes i ha col·laborat en programes de ràdio i televisió. Ha participat en diversos projectes com la publicació electrònica "1991 Revista magnètica", el portal web Vilaweb Lletres o la revista trimestral "Idees Revista de temes contemporanis". Ha estat director literari d’Edicions Proa/Enciclopèdia Catalana, entre 1987 i 1998. Ha tingut cura de l’edició de l’obra poètica de Montserrat Abelló i treballa en l’àmbit de la sociologia de la literatura i de l’edició; s'ha especialitzat en tecnologies de l'escriptura i de la lectura i té en curs la tesi doctoral sota el títol "La inversió cultural: La invenció de les pantalles en l’evolució de les tecnologies de l’escriptura i de la lectura i la seva relació amb la pèrdua de significació de la cultura". Ha publicat alguns llibres per a infants i el llibre de poemes "Moments feliços".
Aquesta entrada ha esta publicada en Carnet. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*